La 75ª Assemblea General de Càritas aprova el seu IV Pla Estratègic per abordar els reptes de la transformació social

La Declaració final denuncia que «segueixen sent moltes les famílies sense recursos mínims per accedir a les seves necessitats bàsiques »


Els directors i delegats episcopals de les 70 Càritas Diocesanes i institucions confederades que integren la Confederació Càritas Espanyola es van donar cita a la localitat madrilenya d'El Escorial els dies 29 i 30 de juny per celebrar el seu 75ª Assemblea General.

Les sessions d'aquesta cita estatutària anual de caràcter ordinari i que és l'òrgan de màxima representació de Càritas Espanyola van estar presidides pel bisbe responsable de Caritas i auxiliar de Santiago de Compostel·la, monsenyor Jesús Fernández, i pel president de Càritas, Manuel Bretón.

Recórrer un camí de santedat
El bisbe va dirigir a l'Assemblea un missatge en nom de la Comissió Episcopal de pastoral Social en què va llançar una crida "a col·laborar amb l'Esperit de Déu que treballa per configurar la nostra vida amb la de Crist, el Bon Samarità". "Estem d'enhorabona -va dir- els que ens dediquem a treballar en l'acció caritativa i social de l'Església, perquè recorrem objectivament un camí de santedat".

Monsenyor Fernández va descriure els quatre perfils d'aquest camí: en primer lloc, "la compassió i la misericòrdia, enfront de la globalització de la indiferència, constantment denunciada pel Papa Francisco; segon, "vessar llàgrimes amb els altres sense perdre l'alegria, ja que l'ésser humà en compartir el dolor dels altres, descobreix el sentit de la vida"; tercer, "treballar per la justícia i la pau, tenint en compte que la santedat no només suposa fer obres bones, sinó també buscar un canvi social que faci possible sistemes socials i econòmics justos, encara que aquest compromís ens comporti persecució"; i, finalment, "mantenir-nos ancorats a Déu en oració constant, perquè el sant no es tanca en si mateix, necessita comunicar-se permanentment amb Déu".

El president de Càritas, per la seva banda, va convidar els assembleistes a "estar amb els que més pateixen, que és la nostra essència. A cada territori, a cada sòl que trepitgem hem d'aprendre a mirar la realitat de forma constant i descobrir a les persones que estan en els marges ".

"Hem de ser capaços -va afirmar- en qualsevol circumstància de sortir a la trobada, d'avançar-, de potenciar la convivència intercultural, d'apostar per una economia solidària real, concreta, possible, perquè se'ns identifiqui com l'Església que som, testimonis de Jesús de Natzaret que va proposar un model centrat en les persones que tenen menys, en donar-nos, a gastar-nos a la felicitat dels altres ".

Taula de diàleg entre experts
A part de les qüestions estatutàries habituals -aprovació de comptes i resultats de l'Exercici 2017, així com de la programació i pressupost de l'any 2019- una de les sessions amb major contingut analític va tenir lloc a la tarda de divendres, durant la taula de diàleg dedicada a reflexionar sobre "El repte d'una transformació compromesa amb la nostra missió".

Moderada per Ana Abril, coordinadora d'Incidència i Comunicació de Càritas Espanyola, els participants en el col·loqui -Flaminia Giovanelli, subsecretària del Dicasteri vaticà per al Desenvolupament Humà Integral; José Emilio Lafuente, secretari general de Càritas Guipúscoa; i Javier Nadal, president de l'Associació Espanyola de fundacions- van aportar claus sobre com abordar des de Càritas els reptes d'una realitat social canviant que exigeix, com assenyalen els bisbes de la Comissió Episcopal de Pastoral Social en el seu missatge per al passat Dia de Caritat, un "compromís social" orientat cap a "una caritat transformadora".

Declaració final
Els participants van aprovar al final de l'Assemblea una Declaració final en què pregunten "als poders públics i, especialment, als mitjans de comunicació i als constructors d'opinió a examinar quant estan disposats a aportar al bé comú i quin grau de compromís assumiran per millorar la realitat de l'altre, sobretot la de qui pateix major desavantatge social ".

Aquest és el text íntegre de la Declaració:

LXXV ASSEMBLEA GENERAL - El Escorial, 29 i 30 de juny de 2018
declaració final

Encoratjats per la veu de les persones que acompanyem en cadascuna de les nostres 70 Càritas Diocesanes i commoguts amb el seu exemple de tenacitat per recuperar el protagonisme de les seves pròpies vides, hem compartit inquietuds i propostes per seguir recorrent la nostra missió d'una Confederació unida i interpel·lada per la injustícia i la desigualtat.

Som testimonis de la tasca admirable que els nostres 85.000 voluntaris i voluntàries i més de 4.000 treballadors realitzen per respondre als efectes de la precarietat social: les seves mans són l'instrument d'aquesta naturalesa de la nostra missió a la qual el Papa Francesc ha descrit com "la carícia de l'Església a tots els descartats ".

En aquesta Assemblea hem volgut destacar la primacia de la caritat en la vida de l'Església, de la diakonia som expressió organitzada en uns territoris rurals i urbans de frontera, on es respira el "olor de ovella" de les comunitats obertes a compartir goigs i alegries, ombres i incerteses amb tots els homes i dones del nostre temps.

Amb aquesta voluntat hem aprovat el IV Pla Estratègic que marcarà les nostres prioritats en els propers anys i que haurà d'orientar, davant d'una realitat cada vegada més canviant, la innovació de les nostres estructures per adequar unes propostes d'acció confederals compromeses amb la transformació social i l'opció pel desenvolupament integral de les persones, especialment de les més pobres.

A mode de cor que veu i que batega a través de la presència activa dels nostres agents a les perifèries on la vulnerabilitat és més gran, Càritas, des d'aquesta Assemblea General, llança una crida a l'acció col·lectiva davant l'exclusió social i la precarietat, a els efectes intentem donar resposta a la nostra xarxa estatal de centres i serveis, malgrat l'anunci reiterat que la crisi econòmica ha quedat enrere.

Enrere, ¿per a qui? Som testimonis de com, mentre augmenta l'acumulació de riquesa en mans d'uns pocs, segueixen sent moltes les persones i famílies que no tenen cada dia d'uns recursos mínims que els permetin satisfer amb dignitat seves necessitats bàsiques.

Acompanyem, també, a les víctimes de la intolerable violència contra dones, gent gran i nens; i als que veuen vulnerada la seva dignitat com a treballadors a causa de la inestabilitat laboral i d'uns salaris que no són garantia de vida digna.

I oferim respostes humanitàries i acollidores al drama del sofriment humà que genera diàriament a les nostres costes i fronteres el drama de la mobilitat humana i el crim de la tracta de persones vinculat a les migracions, mentre es reforcen les polítiques d'externalització de fronteres o s'agita de manera irresponsable, amb fins electoralistes o xenòfobs, l'arribada al nostre país de persones que s'han vist obligades a migrar.

A Càritas, res del que és humà ens resulta aliè, perquè en cada germà es manifesta el rostre de Déu. Aquesta és la convicció que batega en la nostra campanya institucional sota el lema "El teu compromís millora el món". L'objectiu de transformar la realitat exigeix ​​caminar a contracorrent i seguir articulant respostes valents, que ofereixin oportunitats properes i de qualitat als més vulnerables. I reclama aportar propostes per impulsar, en els àmbits de la vida pública i de la interlocució política, un marc socioeconòmic realment inclusiu i just.

La nostra època està inundada del clam dels pobres i de la Terra, que ens urgeix a prendre consciència sobre la necessitat alertada pel Papa Francesc de promoure la cura de la Creació, de revertir el canvi climàtic i frenar la degradació ambiental a través d'un canvi de actituds personals i de polítiques globals. És una comesa en què estem compromesos tant dins d'Espanya com en els països del Sud, on seguirem impulsant processos de cooperació fraterna amb les Càritas locals, com a pilars d'un desenvolupament humà integral que apuntali el dret de les persones a una vida digna ia no migrar.

Per edificar aquest projecte, totes les mans són poques. Convoquem a la ciutadania, als poders públics i, especialment, als mitjans de comunicació i als constructors d'opinió a examinar quant estan disposats a aportar al bé comú i quin grau de compromís assumiran per millorar la realitat de l'altre, sobretot la de qui pateix major desavantatge social.

Per ser protagonistes d'aquest nou temps social tan urgent, que contribueixi a dissipar els recels i les ombres que els particularismes d'un i altre signe han anat sembrant en el camí compartit, apel·lem a ser, a la vinya del Senyor, humils operaris de la unitat en la diversitat, a conquerir aquest territori gran que transita des del jo al nosaltres, i les coordenades passen per identificar en l'altre i en el diferent la presència real de Crist.

Valorem l'acollida, la trobada i el reconeixement mutu, l'hospitalitat i la generositat per compartir i conviure, per aturar-se a auxiliar l'accidentat en els marges del camí sense preguntar-li pel seu origen, el seu credo, la seva identitat o la seva condició.

Ens ho exigeixen els milions de persones anònimes que lliuren el millor de si mateixos i les legions de pobres que ens evangelitzen i que proclamen al món que "on hi ha caritat i amor, allí hi ha Déu".


L'Escorial, 30 de juny 2018

No s'accepten més comentaris
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis. Si continua navegant considerem que accepta l'ús de cookies. OK | + INFO