Càritas reclama a Barcelona mesures urgents per garantir els drets dels nens i les nenes més vulnerables
En el marc de la celebració, el 20 de novembre, del Dia Internacional dels Drets de la Infància, un centenar de participants procedents de més de 40 Càritas Diocesanes de tot el país es donen cita aquests dies a Tiana (Barcelona) en una Trobada Confederal d’Infància, Adolescència i Família.
Per aquest motiu, Càritas aposta per continuar visibilitzant la situació de vulnerabilitat en què es troben molts nens i nenes, i per reclamar mesures urgents que permetin i garanteixin la seva protecció i els seus drets. Aquesta precarietat es va fer especialment palesa durant la pandèmia, on els nens, nenes i adolescents van ser invisibilitzats.
Aquesta realitat d’ocultació de la infància és la denúncia que els participants a la trobada volen posar de manifest en un acte públic de sensibilització que té lloc avui mateix a Barcelona i que es convoca sota el lema “Donant la llauna, la infància importa”.
Juntament amb això, l’objectiu de les jornades que tenen lloc a Tiana és analitzar els reptes i les estratègies d’acció social que es desenvolupen a tota la Confederació Càritas amb la infància, l’adolescència i la joventut per combatre la transmissió intergeneracional de la pobresa, així com prendre consciència de quines són les necessitats actuals.
Com assenyala Carmen García, responsable del Programa d’Infància de Càritas Espanyola, “aquesta crisi ja els ha privat de part de les seves infàncies i adolescències, dels seus temps, dels seus espais de seguretat i confiança tan importants en els seus processos vitals i, el que és més greu, els està invisibilitzant, amb el consegüent risc de privar-los dels seus drets i de les expectatives de present i futur”. “Urgeix prendre mesures –afegeix– per evitar que aquesta etapa vital marcada per la pandèmia passi una factura social i emocional en els seus processos de desenvolupament i identitat personals i socials”.
Gairebé 30.000 nens, nenes i adolescents acompanyats per Càritas
La Confederació Càritas a Espanya compta amb programes específics d’acompanyament a la infància, l’adolescència i la joventut, i les seves famílies que es troben en situació de vulnerabilitat o exclusió social a través de diferents projectes a tot el territori nacional.
Segons les últimes dades disponibles, Càritas va acompanyar a tot Espanya un total de 88.740 famílies vulnerables i 29.580 nens, nenes i adolescents.
Els projectes se centren, sobretot, en intervencions socioeducatives dirigides especialment a garantir el gaudi d’un lleure i un lleure saludable, el dret a la participació ia sentir-se escoltats, l’accés a una educació de qualitat i inclusiva, el dret a tenir una família que els vulgui i, en definitiva, el dret de tots els nens, nenes, adolescents i les seves famílies a ser feliços.
Els més vulnerables entre els vulnerables
Davant la celebració del Dia de la Infància, Càritas alerta que l’augment de la vulnerabilitat i l’exclusió social provocades per la pandèmia, encara que s’ha donat de forma generalitzada al conjunt de la població espanyola, ha tingut un impacte especial en els nens, nenes i adolescents, sobre els quals la transmissió intergeneracional de la pobresa, lluny de frenar-se, s’ha incrementat a causa de la crisi.
La pobresa infantil, o la denominada pobresa de les famílies amb fills i filles, lamentablement és una realitat al nostre país. Amb una taxa del 27,4%, una de les més altes a nivell europeu, després de Romania i Bulgària, suposa que més de 2 milions de nens i nenes es troben en aquesta situació, és a dir, un de cada quatre nens o nenes viu en situació de pobresa a Espanya.
La pobresa i l’exclusió social són fenòmens estructurals al nostre país, on el fet de tenir fills i filles menors d’edat és una “càrrega” per a les famílies quan no tenen suport o quan són insuficients. Per això, quan es parla de pobresa infantil, es parla de la pobresa de les famílies amb fills, atès que les famílies amb menors d’edat a càrrec incrementen el risc d’exclusió social: del 18% en el cas de parelles sense fills es passa a un 27% quan es tracta de parelles amb fills. Aquesta incidència es dispara si és una família nombrosa (47%) o una llar monoparental (49%), especialment quan la persona sustentadora principal és una dona, que és el que sol passar majoritàriament amb aquest tipus de famílies.
A més, aquesta crisi ha erosionat amb força la qualitat de les relacions a moltes llars, fins al punt de duplicar-se el nombre d’aquelles el clima de les quals de convivència presenta dificultats serioses, la qual cosa afecta de manera molt específica els menors.
Una altra de les dimensions d’aquesta exclusió social de les famílies és l’anomenada bretxa o l’impacte digital, que ha esdevingut un factor exclusogen i que, lluny d’apropar i interconnectar, genera, en no poques ocasions, distància social. Parlem d’una realitat que afecta un 46% de les llars en situació d’exclusió, davant del 35% del conjunt de llars. I afecta, en definitiva, les seves condicions i la igualtat d’oportunitats dels més petits, que comença en etapes primerenques.
Aposta per l’acompanyament i l’escolta
Una de les estratègies prioritàries de Càritas per evitar la transmissió intergeneracional de la pobresa i lluitar contra la pobresa infantil es basa en l’escolta activa per fer sentir les famílies acompanyades que no són simples destinataris de les accions, sinó que són els protagonistes, de les seves vides i de vida social. Aquesta aposta exigeix mesures i propostes integrals, on la prevenció i la protecció dels drets de la infància i l’adolescència sigui l’eix fonamental de tota la intervenció.
Com s’ha tornat a posar de manifest en aquesta trobada de Barcelona, el Programa d’Infància, Adolescència, Joventut i Família de Càritas reivindica que cap nen i nena es perdi pel camí, no només per les seves condicions socioeconòmiques, sinó tampoc, i de manera fonamental, a la seva capacitat per il·lusionar-se i per rebre les abraçades i l’afecte que ens ajuden a créixer en llibertat i humanitat.
