El lema “Tu, Senyor, ets la meva esperança” ens recorda que la pobresa no és inevitable i que la comunitat cristiana està cridada a generar signes d’esperança.
Cáritas presenta amb motiu de la IX Jornada Mundial dels Pobres les principals dades del IX Informe FOESSA, un diagnòstic clar sobre la situació d’exclusió social a Espanya. Totes dues iniciatives coincideixen en un mateix missatge: no podem resignar-nos davant les noves onades d’empobriment que travessen el nostre país.
Sota el lema bíblic “Tu, Senyor, ets la meva esperança”, el papa Lleó XIV alerta del risc d’acostumar-nos a la pobresa i d’acceptar-la com una realitat inevitable. Convida, en canvi, a posar les persones en situació de vulnerabilitat al centre de la mirada i a generar nous signes de fraternitat i esperança que mostrin la força transformadora de la caritat cristiana.
Una fractura social que s’amplia
Les dades del IX Informe FOESSA reflecteixen un procés inèdit de fragmentació social. Les classes mitjanes s’estan reduint i moltes famílies es veuen abocades a situacions de gran dificultat. Espanya manté una de les taxes de desigualtat més altes d’Europa, amb 4,3 milions de persones en exclusió severa, un 52% més que l’any 2007.
Davant d’aquest escenari, el papa recorda que la fe és un suport fonamental, especialment per a aquells que viuen en condicions de precarietat i marginació. La seva veu ens anima a reconèixer Déu com a font d’esperança duradora i a fugir de les “esperances efímeres” que ofereixen el consum o el poder.
En el context del Jubileu de l’Esperança
Aquesta Jornada se celebra en plena vivència del Jubileu de l’Esperança, un temps que el papa Francesc ha proposat per fer visible que l’esperança cristiana és capaç d’il·luminar la vida, sobretot allà on hi ha dolor, violència, desplaçaments forçats i vulneració de drets.
Les paraules del salmista no neixen d’una situació còmoda, sinó de l’experiència de la dificultat. Per això el Pontífex recorda que les persones en situació de pobresa poden ser testimonis d’una esperança forta i fiable, precisament perquè no descansen en les seguretats materials, sinó en la confiança en Déu.
La caritat cristiana, font de nous signes d’esperança
Lleó XIV assenyala que tothom està cridat a crear nous signes d’esperança mentre s’aborden les causes estructurals de la pobresa. Fa memòria de tantes iniciatives que la comunitat cristiana impulsa arreu del món: cases-família, centres d’escolta, menjadors socials, albergues, espais educatius… Projectes que trenquen la indiferència i obren camins de dignitat.
Per a la vida de l’Església, els pobres no són una distracció, sinó el cor mateix de la pastoral: són germans i germanes estimats que ens mostren la veritat de l’Evangeli. El papa insisteix que no són objectes de pastoral, sinó subjectes creatius que ens interpel·len i ens conviden a viure l’Evangeli amb radicalitat.
També recorda que ajudar els pobres és abans que res una qüestió de justícia, perquè els béns de la terra i els fruits del treball estan cridats a ser compartits de manera equitativa.
En concloure el seu missatge, Lleó XIV expressa el desig que aquest Any Jubilar impulsi polítiques valentes i noves iniciatives que combatin les desigualtats, garantint el , fonaments indispensables d’una vida segura i digna.
