Consideren la mesura un complement imprescindible al Reglament d’Estrangeria per donar resposta a les persones que queden fora de les vies ordinàries.
El procés dona continuïtat al compromís sostingut de més de 900 organitzacions que han impulsat durant quatre anys la Iniciativa Legislativa Popular.
La Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (REDES), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Càritas i el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola, celebra l’anunci de l’inici d’un procés que ha de conduir a una regularització extraordinària de persones migrades que viuen a l’Estat espanyol.
Les entitats consideren aquest pas un acte de justícia social i un reconeixement necessari a milers de persones migrades que, des de fa temps, contribueixen activament al desenvolupament econòmic i social del país, sovint en condicions de gran precarietat i en situació administrativa irregular.
Aquest grup eclesial de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) defensa que la regularització extraordinària és un complement imprescindible al Reglament d’Estrangeria, ja que permet donar resposta a aquelles persones que no poden acollir-se a les vies ordinàries previstes per la normativa vigent.
El Reglament d’Estrangeria (RD 1155/2024), en vigor des del maig de 2025, ha suposat un avenç en alguns aspectes rellevants per a la garantia de drets i la dignitat de les persones migrades. Tanmateix, continua deixant fora col·lectius especialment vulnerables, molts dels quals són acompanyats diàriament per les entitats socials i eclesials. A més, el reglament presenta mancances estructurals i ajustos continus que fan palesa la necessitat d’incorporar, com ja s’ha fet en altres moments, una disposició transitòria que permeti una regularització extraordinària.
Entre els col·lectius que queden exclosos del marc actual destaquen:
-
Persones que no poden acreditar els dos anys de permanència exigits, sovint per la pèrdua de documentació en contextos de precarietat o emergència.
-
Persones indocumentades que no poden accedir a la cèdula d’inscripció per procediments excessivament rígids.
-
Persones amb dificultats greus d’ocupabilitat per edat, discapacitat, sensellarisme o malaltia crònica.
-
Treballadores i treballadors que, tot i poder treballar, no aconsegueixen presentar un contracte formal previ a causa de la lentitud administrativa.
-
Persones sol·licitants de protecció internacional amb resolució denegada, atrapades en llargs períodes d’irregularitat.
-
Famílies amb infants en situació administrativa irregular que, tot i complir requisits, no poden ser regularitzades.
Les entitats eclesials han impulsat durant aquests darrers quatre anys un ampli procés participatiu, que ha aconseguit sumar més de 900 organitzacions de tot l’Estat i recollir més de 600.000 signatures en suport a la tramitació de la ILP.
Agraïment a la ciutadania
Càritas Diocesana de Sant Feliu vol expressar un agraïment profund a totes les persones, comunitats, parròquies i entitats del territori que, amb la seva signatura, han fet possible aquest pas col·lectiu. Cada signatura ha estat un gest concret de dignitat, justícia i compromís amb una societat que no deixa ningú enrere. CDSF ha participat activament en la recollida de signatures i se sent part d’aquest moviment ampli de la societat civil que defensa els drets de les persones migrades.
Des de l’any 2023, les entitats promotores han mantingut nombroses reunions amb actors polítics i socials per traslladar una preocupació compartida i constatada en el dia a dia de l’acompanyament social: la relació directa entre irregularitat administrativa i exclusió social.
Segons el IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, prop de nou milions de persones migrades viuen a l’Estat espanyol, i la situació administrativa irregular condemna el 68% d’elles a l’exclusió social. D’acord amb les darreres dades de Càritas, el 47% de les persones acompanyades l’any 2024 no tenien regularitzada la seva situació administrativa, una xifra que equival aproximadament a 550.000 persones i que no ha deixat de créixer des de 2019.
Les entitats eclesials posen avui l’accent en la important tasca de diàleg social i polític realitzada i en l’ampli suport parlamentari que va tenir la presa en consideració de la iniciativa el 9 d’abril de 2024 al Congrés dels Diputats. La regularització extraordinària ha estat àmpliament reclamada per diversos sectors de la societat com una mesura de responsabilitat política, ètica i social.
Ha arribat l’hora de fer un pas decidit cap a una societat més justa, inclusiva i cohesionada, on ningú no sigui condemnat a la invisibilitat ni a l’exclusió per una situació administrativa que vulnera drets i trenca projectes de vida.
Accedeix al document:
PREGUNTAS Y RESPUESTAS. TRAMITACIÓN DE REGULARIZACIÓN EXTRAORDINARIA 2026
