L’Informe FOESSA Catalunya 2024 mostra que l’exclusió social no afecta igual tothom. En termes individuals, la prevalença és lleugerament superior en homes (17,9%) que en dones (16,1%). Però quan l’anàlisi es desplaça cap a la llar i les responsabilitats que sostenen la vida, la desigualtat de gènere es fa evident.
Les llars encapçalades per dones presenten una taxa d’exclusió del 19,5%, davant del 16,2% de les encapçalades per homes. La situació és especialment greu en les llars monoparentals: el 32,7% pateixen exclusió social, i la gran majoria estan liderades per dones amb fills menors d’edat a càrrec.
La precarietat laboral és un altre factor clau. Ser dona multiplica per tres la probabilitat de patir precarietat objectiva. La concentració en sectors feminitzats —com les cures, la neteja o els serveis— amb salaris baixos i poca estabilitat, i en molts casos portats a terme per dones amb situació irregular i la desigual distribució de les responsabilitats familiars, expliquen bona part d’aquesta realitat. De fet, el 31,8% de les dones en situació de precarietat no perceben inseguretat laboral, una mostra de com aquesta precarietat s’ha anat normalitzant.
Quan el gènere es creua amb l’origen, el risc encara augmenta més: les dones estrangeres tenen quatre vegades més probabilitat de caure en exclusió social que les dones autòctones. A més, el 6,3% de les llars catalanes declaren haver patit discriminació per ser dona.
En contextos de vulnerabilitat, la dependència econòmica i la manca de xarxa de suport poden dificultar també la sortida de situacions de violència de gènere. Per això, combatre la pobresa femenina és també reforçar la protecció davant qualsevol forma de violència, ja sigui física, verbal, psicològica, sexual o econòmica, per exemple, i fins i tot la fomentada encara en molts casos pel nostre sistema productiu i laboral.
Des de la Doctrina Social de l’Església, la dignitat de tota persona, i especialment de les més vulnerables, és innegociable. Quan les cures es penalitzen, quan la monoparentalitat esdevé un risc estructural o quan el treball no garanteix una vida digna, ens trobem davant d’una qüestió de justícia social que seguirem defensant.
Amb motiu del 8 de març, des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat reafirmem el nostre compromís d’ACOMPANYAR, DEFENSAR I EMPODERAR les dones en situació de vulnerabilitat. Apostem per polítiques que protegeixin les llars monoparentals, reivindiquem el reconeixement social i econòmic de les cures i defensem un mercat laboral que no condemni les dones a la precarietat.
Avançar cap a una societat més justa també passa per corregir aquestes desigualtats.
Llegir article “8M i l’Església vora del pou” del Bisbe Xabier Gómez García, al Full Dominical
