La Casa de l’Església va acollir el dissabte 25 d’abril la jornada de presentació de l’informe FOESSA, un espai de reflexió i diàleg que ha volgut anar més enllà de l’anàlisi de dades per oferir una lectura en clau creient de la realitat social.
La trobada ha reunit professionals, voluntariat i persones vinculades a l’acció social i eclesial, amb una convicció compartida: entendre la realitat no és suficient; cal discernir-la a la llum de la fe i deixar que ens transformi.
Una mirada creient que interpel·la
La jornada ha posat en valor un procés de discerniment en tres passos: reconèixer què està passant, interpretar-ho a la llum de l’Evangeli i escollir respostes concretes. Aquesta mirada situa la realitat social com a lloc teològic, on Déu es fa present en la història, especialment en les persones que pateixen més.
Tal com es va destacar durant el diàleg, “no es tracta només d’analitzar dades, sinó de mirar la realitat amb ulls de fe i deixar que ens transformi”.
Una realitat estructural d’exclusió
La presentació de l’informe FOESSA 2025 ha confirmat una realitat complexa i persistent: la pobresa i l’exclusió no són circumstancials, sinó fruit de dinàmiques estructurals.
Des d’una lectura creient, aquesta situació s’ha interpretat també com a expressió de “pecat social”, que es concreta en desigualtats profundes i en la vulneració de la dignitat de les persones.
Aquesta realitat afecta especialment col·lectius com les persones migrades, infants i joves o dones, i es veu agreujada per un model social marcat per l’individualisme, el consumisme i la meritocràcia.
Taula de diàleg de la Jornada. D’esquerra a dreta: Míriam Feu, Mercè Cardona, Mar Galceran i Mn. Peio Sánchez,
L’Evangeli com a criteri i proposta
Davant aquest context, la jornada ha posat al centre el missatge de l’Evangeli com a criteri per llegir i transformar la realitat: una proposta que posa les persones més vulnerables al centre i que convida a viure des de la fraternitat, la gratuïtat i el bé comú.
Aquesta mirada entra en tensió amb els valors dominants, però obre la porta a una manera diferent d’entendre la vida i les relacions.
Una Església que acull i acompanya
S’ha reivindicat el paper de l’Església com a comunitat de cura i hospitalitat, fidel a la seva vocació de ser signe d’esperança enmig del món.
En aquest sentit, es va destacar la necessitat de:
- no excloure ningú
- generar espais de trobada i vinculació
- posar la persona al centre
Des de Càritas, aquesta crida es concreta en l’acollida i l’acompanyament, entesos com a processos que reconeixen la dignitat i el protagonisme de cada persona.
Comunitat i esperança: una resposta concreta
Davant la fragmentació social, el missatge ha estat clar: no ens en sortirem sols.
La comunitat esdevé clau com a espai de relació, suport i reconstrucció de vincles, però també com a lloc on es fa visible una alternativa real al model dominant.
És en aquest marc on pren forma l’esperança: no com a idea abstracta, sinó com una actitud arrelada en la fe, que es construeix en el dia a dia i es concreta en decisions petites però transformadores.
Cap a un canvi de valors
La jornada ha conclòs amb una crida a una conversió personal i social, que impliqui revisar valors i formes de vida.
Entre els horitzons apuntats, destaquen:
- el bé comú
- la solidaritat
- la participació
- la fraternitat
- la cura de les persones i de la creació
Davant dels valors dominants, es planteja la necessitat d’apostar per una manera de viure basada en cooperar, compartir i cuidar.
“La comunitat crea esperança”
Com a síntesi final, la jornada ha deixat una idea central:
“L’esperança neix quan fem comunitat i es concreta en decisions i accions petites que transformen la realitat.”
Una esperança que no es queda en el discurs, sinó que es construeix des del compromís quotidià i la vida compartida.
