Càritas Catalunya alerta que el 38,2% de les persones treballadores es troba en situació de precarietat objectiva i reivindica que tenir feina ha de garantir una vida digna, amb estabilitat, drets i oportunitats de futur.
Coincidint amb el Dia Mundial pel Treball Decent, Càritas Catalunya va presentar ahir, al CaixaForum Barcelona, dos articles d’investigació social vinculats a l’Informe FOESSA sobre Exclusió i desenvolupament social a Catalunya, centrats en la precarietat laboral i els efectes de la reforma laboral.
Les recerques alerten del risc de normalitzar la precarietat com una característica estructural del mercat de treball. Malgrat la millora d’alguns indicadors d’ocupació, tenir feina no sempre garanteix els ingressos i l’estabilitat necessaris per construir un projecte de vida digne.
La precarietat laboral, una realitat que es normalitza
La presentació de les conclusions va anar a càrrec de Sara Moreno Colom, doctora en Sociologia i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, coautora de l’article El mercat laboral i la precarietat laboral a Catalunya, juntament amb Vicent Borràs Català, Mireia Bolíbar Planas i Cristina Álvarez Jorba.
L’estudi, elaborat a partir de l’enquesta EINSFOESSA 2024, amb dades laborals referides al 2023, situa la precarietat laboral objectiva en el 38,2%, mentre que el 17,4% de les persones treballadores manifesta inseguretat laboral. La precarietat objectiva es defineix a partir de factors com la inestabilitat contractual, la discontinuïtat laboral i els ingressos baixos.
Una de les conclusions més significatives és que una de cada quatre persones treballadores (25,5%) es troba en situació de precarietat objectiva, però no manifesta inseguretat laboral. Els investigadors identifiquen aquest desajust entre les condicions reals i la percepció subjectiva com un indicador de normalització de la precarietat.
La jornada també va abordar els efectes de la reforma laboral, que ha comportat avenços en la reducció de la temporalitat i l’augment de la contractació indefinida. Tanmateix, aquests canvis no resolen totes les dimensions de la precarietat: disposar d’un contracte indefinit no garanteix necessàriament una jornada suficient, ingressos estables ni unes condicions de vida dignes.
Treballar amb dignitat: més enllà de tenir un contracte
La taula rodona «Treballar amb dignitat», moderada per Ezequiel Mir, va comptar amb Lluís Franco, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona; Mireia Bolíbar Planas, investigadora de l’Institut d’Estudis del Treball de la UAB; Raquel Alonso, tècnica de l’empresa d’inserció ECOSOL de Càritas Diocesana de Girona, i Elena Mor, cap del programa d’Acollida Laboral de Càritas Diocesana de Lleida.
Mireia Bolíbar va subratllar que el treball decent ha d’incloure ingressos justos, seguretat, protecció social i participació de les persones treballadores en les seves condicions laborals. També va recordar que les desigualtats de gènere, origen, edat i qualificació condicionen les oportunitats d’accedir a una feina de qualitat. Entre les prioritats, va destacar el reforç dels drets laborals, la inspecció per garantir-ne el compliment i uns serveis públics que assegurin unes condicions de vida dignes.
Per la seva banda, Lluís Franco va advertir que la creació d’ocupació i la reducció de la temporalitat no s’han traduït, per a moltes persones en situació de vulnerabilitat, en ingressos suficients i estables. Va defensar que la millora dels salaris i de les condicions laborals ha d’anar acompanyada de garanties d’accés a l’habitatge, la sanitat, l’educació i la protecció social.
Les aportacions dels equips d’inserció laboral de Càritas van posar de manifest una realitat cada vegada més present: trobar feina no sempre permet deixar de necessitar suport social. Els ingressos insuficients i la inestabilitat dificulten l’autonomia personal i familiar, generen frustració i fan necessari un acompanyament que vagi més enllà de la inserció laboral.
En aquest sentit, es va destacar la importància de la conciliació familiar, de la formació i del coneixement dels drets laborals perquè les persones puguin mantenir la feina i defensar unes condicions justes.
Des de l’experiència d’ECOSOL, Raquel Alonso va explicar que l’empresa d’inserció combina la feina remunerada amb la formació i un pla d’acompanyament individualitzat, que també aborda dificultats relacionades amb l’habitatge, la família, l’idioma i les competències professionals. Aquest suport pot continuar després de la incorporació al mercat laboral ordinari, amb l’objectiu de consolidar l’autonomia i ampliar les oportunitats de futur.
El compromís de Càritas Sant Feliu amb la inserció laboral
A Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, l’acompanyament sociolaboral és una de les eines per afavorir l’autonomia de les persones i generar noves oportunitats.
Durant el 2025, segons la Memòria anual de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, 405 persones van iniciar itineraris d’inserció laboral, 237 van fer formació i 75 van trobar feina.
Aquesta tasca combina orientació, formació i acompanyament personalitzat per generar oportunitats reals i afavorir l’autonomia de les persones. Una feina que pren especial rellevància davant les conclusions de l’Informe FOESSA: accedir al mercat laboral és fonamental, però no sempre és suficient per sortir de la pobresa o garantir unes condicions de vida dignes.
No ens podem resignar a viure en precari
Els dos estudis presentats formen part de la publicació Articles d’investigació social. Informe FOESSA sobre Exclusió i desenvolupament social a Catalunya, impulsada per la Fundació FOESSA i l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya.
En el marc del Dia Mundial pel Treball Decent, Càritas reivindica una ocupació que permeti viure amb dignitat, estabilitat i drets. La precarietat laboral no es pot assumir com una realitat inevitable ni com el preu que cal pagar per tenir feina.
Darrere de cada salari insuficient, de cada jornada involuntàriament reduïda i de cada contracte inestable hi ha persones i famílies que veuen limitades les seves oportunitats de construir un futur.
Fer visible aquesta realitat és també una manera de combatre la resignació i obrir camins d’esperança. Cal recuperar la confiança que és possible construir una societat en què treballar permeti viure dignament, i assumir que fer-ho realitat és una responsabilitat compartida entre les administracions, les empreses i el conjunt de la ciutadania.
Perquè el treball digne és un dret i una condició essencial per a una societat més justa i cohesionada.
* Informació elaborada a partir de la nota de premsa de Càritas Catalunya amb motiu de la jornada de presentació dels articles d’investigació social vinculats a l’Informe FOESSA, celebrada el 7 d’octubre de 2026 a Barcelona.
