Càritas denuncia un major impacte de la pobresa en les dones

Si s’hagués acabat amb la desigualtat entre homes i dones, Càritas no estaria denunciant avui, en el Dia Internacional de la Dona, la major incidència de la pobresa en les dones: no només és més gran el nombre de dones pobres, sinó que, a més , la pobresa té un impacte més gran en elles que en els homes.

És una realitat que passa a tot el planeta. Segons s’assenyala en l’últim informe de l’ONU Dones “Transformar les promeses en acció: la igualtat de gènere en l’Agenda 2030” publicat al 2018, si bé a nivell global hi ha hagut avenços en educació i mortalitat maternal, en matèria laboral la situació ha quedat estancada. Així mateix, les dones pateixen més que els homes la inseguretat alimentària, fins i tot en els països industrialitzats, guanyen menys que els homes, dediquen més temps que ells a les tasques domèstiques, són més vulnerables a la pobresa extrema i tenen menys possibilitats d’accedir al mercat laboral.

Pobresa i gènere
De tots els factors que poden incidir en el fet que una persona sigui pobre, cap és tan determinant com el gènere. Són múltiples els factors que conflueixen per mantenir aquesta realitat:

• En el món laboral, els llocs de treball tradicionalment assignats a les dones estan pitjor valorats i remunerats, mentre que, al mateix temps, les dones tenen menys ingressos en el desenvolupament del mateix lloc de treball que els homes. A més, els resulta difícil el desenvolupament del seu potencial professional donada la impossibilitat de promoció i accés a llocs rellevants (és l’anomenat sostre de vidre). El Fòrum Econòmic Mundial alerta que, si es manté el ritme actual en els esforços per eliminar aquesta bretxa, trigaríem fins a l’any 2186 per aconseguir-ho.

• Els estereotips socials i el sistema educatiu, que encara no ha evitat superar les diferències de gènere, suposen un fre a l’hora d’estudiar determinades carreres o accedir a certs llocs ben valorats i remunerats.

• Les dones segueixen ocupant-se majoritàriament de les cures en l’àmbit familiar, el que genera dobles jornades de treball i itineraris professionals interromputs i reduïts, amb conseqüències inevitables en les prestacions socials per desocupació o jubilació.

• Les intolerables violències masclistes que pateixen les dones, només pel fet de ser-ho i que són de naturalesa diversa i de diferents intensitats, però molt presents en la nostra societat. Les conseqüències d’aquesta xacra per a les dones se situen tant a nivell psicològic o físic com social, i influeixen en la seva situació de pobresa, perquè deixen a les dones en situacions de major vulnerabilitat i exclusió social.

Totes aquestes desigualtats augmenten si ens endinsem en el cas de les dones rurals, i més encara si són indígenes dels països del Sud. Com també ha alertat l’ONU Dones, les dones camperoles pateixen de manera desproporcionada els múltiples efectes de la pobresa. Tot i ser les que garanteixen la seguretat alimentària en les seves comunitats, no disposen d’un accés equitatiu als recursos, als crèdits o als serveis públics, entre d’altres. Així mateix, les barreres estructurals dificulten la participació de les dones en els espais polítics i en les seves pròpies llars.

Per la seva banda, en les últimes dècades s’ha produït una feminització dels fluxos migratoris, que ha abocat a les dones a una doble discriminació, com a dones i com a migrants. En el seu projecte migratori, les dones estan exposades a greus situacions com l’explotació sexual, la violència o el tràfic d’éssers humans.

L’experiència de Càritas
Som testimonis, pel nostre treball diari, que la desigualtat no ha desaparegut. Als recursos, centres i serveis de Càritas van, majoritàriament, dones en situació de pobresa i exclusió social. En els projectes per a Persones sense Llar, per exemple, vam detectar en els últims anys un augment significatiu de dones, que ens preocupa al tractar-se d’entorns amb elevat nivell de risc per a elles.

Sense una anàlisi seriosa sobre les causes de la pobresa femenina, és impossible eradicar-la. Falta, en moltes ocasions, una perspectiva de gènere on s’investigui com la pobresa incideix de manera diferent en els homes i en les dones, i que mesuri l’impacte que tenen tant la pobresa com les polítiques i programes per poder combatre-la. I un factor clau és el fet que segueix sent insuficient la quantitat de dones en càrrecs de responsabilitat i en espais de decisió que dissenyin, aprovin i implementin polítiques orientades des d’aquesta perspectiva.

Càritas treballa de manera activa per establir un nou marc de relacions entre homes i dones, basat en una educació en la qual els valors d’igualtat, solidaritat i defensa dels drets humans tinguin el protagonisme necessari.

Compromís de totes les persones
Fem una crida als poders públics, al conjunt de la societat i la comunitat cristiana per involucrar conjuntament en el desenvolupament d’una societat basada en la igualtat real entre homes i dones. Sense el nostre compromís en l’eradicació de la desigualtat entre homes i dones, estarem contribuint a que es perpetuï el fet que les dones segueixin sent més pobres.

Reclamem valentia i justícia per actuar fermament contra qualsevol forma de violència masclista, que posi els drets de les dones en el centre de les polítiques, no únicament per imperatiu moral i obligat compliment dels drets humans, sinó com a condició indispensable per al desenvolupament sostenible de els pobles.

Com insta el Papa Francesc, “davant el flagell de l’abús físic i psicològic causat a les dones, és urgent tornar a trobar formes de relacions justes i equilibrades, basades en el respecte i el reconeixement mutus, en què cadascú pugui expressar la seva identitat de manera autèntica ” (Discurs de Cap d’Any al cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu, 7 de gener de al 2019).