Sant Feliu de Llobregat, — Càritas expressa la seva profunda disconformitat amb l’aprovació de l’ordenança de l’Ajuntament de Martorell que prohibeix recollir aigua de les fonts públiques amb garrafes, ampolles o altres recipients, i que preveu sancions econòmiques per a les persones que ho facin. Aquesta mesura, lluny de resoldre cap problemàtica, penalitza directament les persones en situació de precarietat residencial que, per necessitat, depenen de les fonts públiques per accedir a un recurs bàsic i essencial.
Des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, diem:
- L’accés a l’aigua —com a bé essencial, igual que l’electricitat o l’alimentació— ha d’estar garantit per l’administració pública per a qualsevol persona, amb independència de la seva situació administrativa o habitacional.
- Convertir l’ús de fonts públiques en una pràctica sancionable criminalitza la pobresa i carrega sobre les persones més vulnerables el pes d’un problema estructural: la manca d’accés a un habitatge digne i amb subministraments bàsics.
- La discriminació que fomenta aquesta mesura té un impacte social i sanitari, i comporta riscos que atempten contra un dret fonamental recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans.
- Transformar l’aigua de font pública en un recurs limitat i sancionable podria agreujar les desigualtats i l’exclusió entre veïns amb habitatge i subministrament d’aigua i aquells que no en tenen.
- L’ús de l’argument de l’ocupació pot reforçar prejudicis i estigmes contra les persones en inseguretat residencial, inclosos possibles menors.
- L’ordenança deixa massa marge a la interpretació subjectiva: què es considera “acumulació”? Quants litres són acceptables? Quin tipus de recipient està permès?
- Les fonts públiques són un bé comú que ha de servir a tota la comunitat, no un recurs condicionat a la capacitat econòmica de cada persona.
- L’encíclica Laudato Si adverteix “Aquest món té un greu deute social amb els pobres que no tenen accés a l’aigua potable, perquè això és negar los el dret a la vida radicat en la seva dignitat inalienable.” L’ordenança aprovada atempta contra aquesta dignitat.
En coherència amb la seva missió i visió, Càritas demana:
- La revisió i retirada immediata de la sanció proposada contra l’ús de garrafes per omplir aigua de les fonts públiques en l’ordenança aprovada per l’ajuntament de Martorell a persones en exclusió habitacional.
- L’obertura d’un diàleg amb les entitats socials, veïnals i les persones afectades per elaborar una normativa més justa i inclusiva.
- L’adopció per part de l’ajuntament de Martorell de polítiques que garanteixin l’accés universal a l’aigua i el compliment efectiu del dret a l’empadronament segons la Llei 7/1985.
- La implementació de mecanismes d’acompanyament social per a les famílies que no tenen subministrament estable d’aigua.
Per a Càritas, aquesta no és una qüestió administrativa sinó ètica i social. Penalitzar l’accés a l’aigua va en contra de la dignitat humana i dels principis de justícia social que defensem. L’aigua ha de ser un bé comú, no un motiu de sanció ni de criminalització de persones en situació d’exclusió.
