Una ferida que no cicatritza

Posar fi a la pobresa, és el primer dels disset objectius de desenvolupament sostenible que la ONU va aprovar com a fita per al 2030, i te tot el sentit, perquè quan parlem de pobresa no ens podem referir només a la manca d’ingressos o de recursos per a la subsistència, si no que parlem de vulneració de drets humans. Pobresa significa també impossibilitat d’accés a un habitatge digne, d’accés a la sanitat, a l’educació, a la participació cívico- política, etc.

És indubtable que s’ha recorregut molt de camí per eradicar la pobresa del món, però el que encara queda per recórrer segueix sent mas-sa llarg. Caminem cap a una societat cada cop més polaritzada, on la bretxa entre les classes més benestants i aquelles en situació de major precarietat, cada cop és més gran. Amb aquesta desigualtat creixent i sense una economia i unes polítiques que prioritzin el benestar de les persones, la solidaritat i el bé comú, es fa difícil imaginar un horitzó proper on s’hagi pogut assolir aquest primer objectiu.

Segons l’informe sobre exclusió i desenvolupament social elaborat per la Fundació FOESSA i presentat aquest 2019, prop de 8,5 milions de persones a tot l’estat es troben en situació d’exclusió social, és a dir un 18,4% de la població. La situació encara és mes descoratjadora a Catalunya on el percentatge de població en situació d’exclusió social arriba fins al 19,3%.

Observant les necessitats i la realitat de les persones a les què Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat ha ajudat en els darrers anys, es constata que les causes que generen exclusió són diverses, però principalment són les relacionades amb l’habitatge, el treball i la salut. Accedir a una llar digna és converteix en una veritable dificultat, degut als elevats preus dels lloguers i dels subministraments, abocant a les persones cap alternatives inadequades com són les infravivendes. Igualment, el fet de tenir feina no garanteix una situació de major benestar, segons dades de l’informe FOESSA un 16% de les llars catalanes que tenen feina, es troben tanmateix, en situació d’exclusió per la precarització del treball que hem anat experimentant en aquest període post crisi. Aquesta realitat de precarietat, genera una insatisfacció i desafecció en aquestes persones, que no es senten representades i tendeixen a desentendre’s de la participació tant cívica com política.

Davant d’aquesta realitat cal que es garanteixi a les persones el dret a un habitatge digne, defi-nir plans d’ocupació específics per als col·lectius més vulnerables, que es revisi la implementació de la renda garantida de ciutadania i passar a un model econòmic on tingui una major importància el bé comú i l’economia solidària. Hem de tenir també present que el nostre model d’integració a la societat l’hem construït sobre la base de la participació efectiva en la presa de decisions. No-més prenent nous camins arribarem a un horitzó allunyat de la pobresa i les desigualtats.

Ramon E. Carbonell Pujol
Director de Càritas diocesana de Sant Feliu de Llobregat

 

Campanya de Nadal 2019 de Càritas

Article d’opinió publicat a l’Anuari 2020 elLlobregat.com, conjuntament amb un artícle de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat i el primer dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de la Onu, la Fi de la pobresa.

Fes un donatiu Make a member
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
Quant voleu aportar?
What are you?
Particular
Empresa
X