Càritas adverteix d’una societat ecològicament vulnerable, anímicament desassossegada i socialment esquinçada, on la classe mitjana es contrau i augmenta l’exclusió severa.
Espanya, davant un procés inèdit de fragmentació social
L’IX Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, elaborat per més de 140 persones investigadores i presentat per Càritas Espanyola i la Fundació FOESSA, revela una dada preocupant: la classe mitjana es redueix, desplaçant moltes famílies cap als estrats socials inferiors.
La exclusió severa afecta actualment 4,3 milions de persones, un 52% més que l’any 2007, situant Espanya entre els països amb més desigualtat d’Europa.
No fallen les persones, falla el sistema
L’informe desmunta el mite de la passivitat de les persones en situació de pobresa o exclusió: tres de cada quatre llars en exclusió severa activen estratègies d’inclusió, com ara buscar feina, formar-se o ajustar despeses. Tot i així, es troben amb barreres estructurals i recursos insuficients.
“No fallen les persones, falla el sistema”, va afirmar Raúl Flores, secretari tècnic de la Fundació FOESSA.
L’habitatge i la feina, els grans motors de l’exclusió
L’accés a l’habitatge i la precarietat laboral s’han consolidat com els principals factors d’exclusió social.
- El 45% de les persones que viuen de lloguer estan en risc de pobresa, la taxa més alta de la UE.
- Gairebé la meitat (47,5%) de la població activa viu en situacions de precarietat laboral.
Treballar ja no garanteix la integració ni la seguretat econòmica.
La desigualtat també s’hereta
L’informe subratlla que l’exclusió es transmet de generació en generació:
les persones que no superen l’ESO tenen 2,7 vegades més risc d’exclusió severa, i l’origen familiar pesa més que l’esforç individual.
“La desigualtat d’oportunitats és una ferida que s’hereta”, va remarcar Flores.
La salut i la soledat agreugen l’exclusió
El document alerta d’una bretxa sanitària creixent: el 6% de les famílies més vulnerables amb malalties greus no van rebre atenció mèdica el darrer any.
A més, el nivell d’aïllament social entre les persones en exclusió severa s’ha multiplicat per cinc des del 2018, arribant al 16,6%. La pèrdua de vincles comunitaris converteix l’exclusió en un cercle difícil de trencar.
Dones, infància i migracions: els rostres més vulnerables
El 42% de les llars en exclusió greu estan encapçalades per dones, i en el cas de les famílies monoparentals la taxa arriba al 29%.
La infància i la joventut són els grans perdedors del model actual: un terç de les persones en exclusió severa són menors d’edat, i 2,5 milions de joves viuen atrapats en la precarietat.
Entre la població d’origen migrant, el 47,4% es troba en exclusió, una taxa tres vegades superior a la de la població autòctona.
Una societat vulnerable, desassossegada i esquinçada
L’Informe FOESSA conclou que el model actual és ecològicament insostenible, anímicament desassossegat i socialment fragmentat.
La petjada ecològica d’Espanya triplica la capacitat del seu territori, mentre que l’individualisme i la desconfiança erosionen la cohesió social.
“Vivim en una societat del temor, on el benestar es confon amb el consum individual”, alerta l’informe.
Cap a un canvi de paradigma
Càritas i FOESSA proposen un nou model de societat basat en la interdependència, l’ecodependència i la cura, allunyant-se de l’individualisme i avançant cap a una “democràcia de la cura”.
“No som individus aïllats: depenem els uns dels altres i de la natura”, va subratllar Raúl Flores.
L’informe recull més de 85 propostes concretes en àmbits com l’ocupació, l’habitatge, l’educació, la salut o la igualtat de gènere, amb l’objectiu de revertir les desigualtats estructurals i prevenir noves formes d’exclusió.
