El text de l’Apocalipsi que precedeix la cita que ha motivat la felicitació de Càritas diocesana d’enguany, diu «Tu dius: “Soc ric, m’he enriquit i no em manca res”, però no t’adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu» (Ap 3,18). És un recordatori que hem de viure amb la certesa que la preferència de Déu és cap als germans humils, ferits, malalts. Cap als pobres entre els pobres, que avui reconeixem encara en massa gent del nostre voltant.
La preferència de Déu és pels que Jesús va reconèixer com a amics seus i que avui han de ser amics nostres, tenen el rostre dels que dormen al carrer, amb les famílies que potser demà perdran la llar, amb el joves que han arribat sols de milers de kilòmetres enllà, dels que no tenen oportunitat de tenir una feina digna, dels infants o avis que se senten sols…
Des de Càritas, a l’empara de les comunitats parroquials, sabem que molts els que som sensibles a aquest «toc, toc» que sona a la nostra porta, la porta del cor, i que ens commou per acollir, escoltar i ajudar.
Els colors i els personatges de la felicitació de Nadal d’enguany, feta per la jove Èlia Carbonell, ens transmet la sensibilitat d’aquesta acollida, escolta i ajuda. Ens recorda la sana curiositat que neix de la innocència dels infants, ens recorda que cal fer el gest d’obrir el cor als més necessitats, ens descriu l’alleugeriment del qui se sent acollit en el rostre de la mare de família, expressa que cal poc per viure, ens recorda que el que arriba ens mira fit a fit, amb alegria als ulls i un somriure i ens diu: «Mira, soc a la porta i truco».
Em pregunto: aquest Nadal, jo obro la porta?
Des de Càritas, gràcies a tots els que ens ajudeu a fer possible la nostra tasca.
Bones i Santes festes de Nadal!
Ramon E. Carbonell Pujol
Director de Càritas diocesana de Sant Feliu de Llobregat
