fbpx

Càritas española presenta la seva memòria del 2019

Càritas va acompanyar el 2019 2,4 milions de persones, mentre que la Covid-19 dispara un 57% les demandes d’ajuda

mans agafades

Càritas española presenta la seva memòria del 2019. Alerta sobre l’increment de les situacions de necessitat que ha provocat la crisi provocada pel coronavirus, que s’ha traduït en un augment del 57% en les persones ateses a través dels programes d’Acollida i Assistència a tot el país. Per altra banda, l‘Informe 2020 de FOESSA alerta que la pandèmia ha anul·lat en només dos mesos l’efecte de la recuperació i hem tornat a les xifres de l’pitjor moment de l’última crisi.

Impacte del coronavirus a les Càritas Diocesanes

Segons l’avanç de dades de l’enquesta a les 70 Càritas Diocesanes de tot el país, es confirma que en els últims tres mesos el nombre de peticions d’ajuda que han rebut les Càritas s’ha incrementat un 77%. Si bé les demandes presencials van caure un 26%, l’increment de les sol·licituds per telèfon ha crescut un 60% i un 20% a través d’altres canals virtuals, com xarxes socials, correu electrònic i web.

L’increment de les situacions de necessitat provocada per aquesta crisi s’ha traduït aquest augment de demandes d’ajuda en un important creixement del 57% en les persones ateses.

Una altra dada que revela l’agilitat amb la que la Confederació ha respost a aquesta situació és que ha multiplicat per 2,7 els fons econòmics destinat a cobrir necessitats bàsiques. Aquestes s’han centrat en àmbits clàssics atesos des de la Confederació, com alimentació o habitatge, als quals s’han sumat, de forma menys intensa però considerable, la sol·licitud de connexió i dispositius electrònics per poder seguir el ritme escolar, l’ajuda per a la realització de tràmits en línia i el suport afectiu davant de situacions de solitud i incertesa.

Pel que fa a el perfil de les persones que han acudit a Càritas, es constata l’arribada de persones que mai abans s’havien acostat a Càritas. Durant aquesta crisi, una de cada tres persones (33%) és nova o feia més d’un any que no anava sol·licitant ajuda. En xifres globals, el 26% dels que han acudit a Càritas per aquesta crisi és la primera vegada que ho feien.

L’enquesta posa també el focus en la realitat de les persones sense llar, especialment exposades a l’impacte del coronavirus, sobretot per la vulnerabilitat en la situació de confinament decretada dins de l’estat d’alarma per manca d’un domicili on confinar-se.

Mentre que el 2019 Càritas ha gestionat 5.000 places dirigides a persones sense llar i ha acompanyat a un total d’entre 35.000 i 38.000 persones sense llar, la declaració de l’estat d’alarma ha suposat un augment i intensificació de l’activitat de tota la Confederació en aquest àmbit, tant a través de l’adaptació de recursos existents com de la creació de nous centres i places.

En total, en els últims tres mesos s’han creat més de 1.300 noves places complementàries en tot el territori espanyol, que s’han concentrat en albergs, residències o centres d’acollida, centres de dia, poliesportius, i seminaris.

El 71% de la titularitat d’aquestes noves places creades és pública (el 61% per cent d’elles en col·laboració amb les administracions locals i un 10% en col·laboració amb les administracions autonòmiques), mentre que el 28% restant ha estat de gestió pròpia .

MEMÒRIA del 2019: 2,4 milions de persones acompanyades i 337 milions d’euros invertits

La Memòria anual reflexa la destinació dels 337 milions d’euros invertits pel conjunt de les Càritas Diocesanes per acompanyar un total de 2.391.506 persones. D’aquestes, 1.403.269 participants i persones acompanyades a Espanya i altres 988.237 en projectes de cooperació internacional. Per programes, on es concentra el major nombre de participants són Acollida i Assistència (72,7), seguits d’Ocupació i Economia Social (7%) i Família, Infància i Joventut (6,2%).

Pel que fa a la destinació dels recursos invertits en 2019, les partides pressupostàries més destacades han estat Acollida i Assistència (22,7% del total); Ocupació, Comerç Just i Economia social (17%); Gent gran (10,3%); Persones Sense Llar (10%); Família, Infància i Joventut (7,8%); i Cooperació Internacional (6,8%), entre d’altres.

Austeritat i independència

Un any més, destaca el compromís que Càritas manté amb l’austeritat en la gestió, ja que només 6,7 cèntims de cada euro es destinen a despeses d’Administració.

Una altra dada excel·lent, que segueix la tendència habitual d’exercicis anteriors, és el percentatge de suport privat a les accions de Càritas, que representa el 71% (239 milions d’euros) del total de recursos invertits. Una tendència similar es confirma en el finançament públic, que suposa el 29% (gairebé 98 milions d’euros) del total.És a dir, de cada 100 euros invertits, 71 procedeixen d’aportacions privades i 29 de fons públics.

Tota l’activitat de Càritas es recolza, segons es recull en la memòria anual, en 80.995 persones voluntàries i 5.571 persones contractades.

Informe FOESSA 2020: La pandèmia ha anul·lat l’efecte de la recuperació

El focus de l’anàlisi es centra, com és inevitable, en detectar l’impacte que la Covid-19 està tenint en l’estructura social del nostre país i que, com va alertar Guillermo Fernández, “ha paralitzat el lent procés de recuperació que venia iniciant-se des de mitjans de la dècada i ha trastocat totes les previsions i canviat els plans de desenvolupament de tots els sectors socioeconòmics “.

En aquest informe FOESSA es dibuixa un retrat que se sintetitza en set conclusions:

  1. La pobresa severa no havia parat d’augmentar, tot i la recuperació de l’ocupació, abans de la COVID-19. Plou sobre mullat, avui tres de cada 10 persones en exclusió greu no tenen cap tipus d’ingrés.
  2. Les llars en exclusió greu que es sostenien només dels ingressos de la seva pròpia activitat laboral, que gairebé havien arribat a la meitat del col·lectiu abans de la crisi, han tornat a caure dramàticament. Avui només 1 de cada quatre llars es pot sostenir de l’ocupació.
  3. Tenim al davant una crisi d’emergència habitacional en potència que no estem volent veure. Després del primer impacte del coronavirus, la meitat de les llars en situació de greu precarietat no poden fer front als pagaments d’hipoteca o lloguer de l’habitatge (49,2%) i no disposen de diners suficients per pagar despeses de subministraments (51 , 2%).
  4. El gradient de la salut adquireix un major pes en aquesta crisi, que incrementa la tendència dels últims anys en l’espai de l’exclusió social greu. Una de les dades més rellevants de l’Enquesta FOESSA al 2018 va ser descobrir que la dimensió de la salut havia començat a convertir-se en el determinant més influent en els processos d’exclusió greu en alguns territoris del nostre país. El 60% de les llars en exclusió greu ha vist com empitjorava el seu estat psico-emocional durant el confinament, mentre que el 26% consideren que ha empitjorat el seu estat físic.
  5. No pertànyer a la comunitat virtual està minant la igualtat d’oportunitats, tant en la infància com en les llars més exclosos. Per un de cada tres llars en exclusió greu (34%) està disminuint el rendiment escolar dels seus fills i filles al no poder seguir el ritme marcat. El resultat és que moltes nenes i nens s’estan quedant enrere en l’àmbit escolar.
  6. La conciliació i les oportunitats d’una major convivència han estat determinades pels nivells de renda. Un 18% de les llars en exclusió greu amb menors d’edat a càrrec admet haver hagut de renunciar a una ocupació o lloc de treball per fer-se càrrec d’ells.
  7. Les xarxes de suport, afeblides després de l’última crisi, perden encara més capacitat d’ajuda. La família i els entorns propers segueixen ajudant, però cada vegada menys, perquè cada vegada hi ha menys des d’on ajudar. La novetat potser d’aquesta crisi és que està introduint una nova variable d’estratificació social entre nosaltres vinculada a el risc de confinament. Aquest ens ha estructurat en tres grans grups: els confinats segurs, els confinats de risc i els desarrelats.

Reptes per millorar el nostre model de desenvolupament social

“l’Anàlisi i Perspectiva 2020” llança, com és habitual, una proposta de reptes que permetin incidir en els desajustos estructurals detectats:

  • Aïllar el debat sobre la salut pública de la crispació del clima polític. Hi ha una elevada probabilitat que la salut pública esdevingui un element electoral amb gran potencial conflictiu, sent un nou camp de batalla on les forces polítiques posaran en evidència la falta de consensos d’envergadura.
  • Revisar l’atenció a la dependència, més del que es vulgui fer, la ciutadania ha pres consciència de les deficiències del sector, que s’ha posat en evidència de manera dramàtica en les residències de gent gran. Si només es prenen mesures de control i supervisió, no s’afrontarà el dèficit estructural del nostre sistema de dependència.
  • Visibilitzar el pilar de les cures traient-lo del debat de cercles reduïts. Aquesta crisi ens ha posat davant el mirall de la necessitat de cuidar-nos els uns als altres. Necessitem construir un model articulat on lo públic, lo privat i lo comunitari es vagin teixint per promoure una responsabilitat compartida que prevalgui sobre un plantejament d’individualització.
  • Consolidar l’Ingrés Mínim Vital en el sistema de Garantia d’Ingressos a Espanya. El repte és consolidar aquest dret desvinculant-lo de el dret a rebre suport per a la inclusió social. El que coneixem com a doble dret: dret a la supervivència material i dret a la inclusió social. Les CC.AA. tenen ara l’oportunitat de transformar les seves rendes mínimes complementant les mesures de lluita contra la pobresa, com ara un complement per a l’accés a l’habitatge.
  • Reduir la bretxa digital amb una estratègia coordinada. No n’hi ha prou amb una forta inversió en infraestructures i dispositius, sinó que també cal contemplar la formació a determinats perfils poblacionals més aliens a la realitat digital. Si aquest procés no se li dota de certa homogeneïtat, pot derivar en noves desigualtats territorials.
  • Incrementar la pedagogia fiscal per emprendre una reforma en profunditat. Un millor Estat de Benestar necessita que tots siguem conscients dels seus costos i de les seguretats que ens ofereix.
  • Construir ponts en un context de fort enfrontament polític-social. Cada vegada són més les evidències de risc que correm de sortir d’aquesta crisi amb una polarització social que no ajudi a afrontar el futur. Per això és més necessari que mai construir ponts, accions i idees que trenquin els blocs immobilistes i que apropin a les persones. Es requereix de lideratges polítics i socials que generin consens. Que no siguin manipulats i ideologitzats per cap bloc que tracti de treure rèdit electoral en el seu rebuig o adhesió.
Compartir
Fes un donatiu Make a member
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa
X