El cost de la vida i les estratègies familiars per abordar-lo

Tres de cada deu llars no compten amb ingressos suficients per assolir unes condicions de vida dignes. La Fundació FOESSA i Càritas proposen el pressupost de referència per a unes condicions de vida dignes amb l’objectiu d’identificar què necessita una llar per viure.

Pis compartit de Sant Climent

Amb les ferides de la pandèmia encara obertes, les llars a Espanya afronten ara una nova crisi, aquesta vegada de tipus inflacionària, derivada principalment de la guerra a Ucraïna. El conjunt de la societat està afectada per l’encariment del cost de la vida. Els rebuts augmenten i cada cop costa més omplir la nevera i pagar les factures.

Davant d’aquest nou contratemps, tres de cada deu llars a Espanya (31,5%) no compten amb un pressupost que garanteixi unes condicions de vida dignes. Així es desprèn de l’informe “El cost de la vida i les estratègies familiars per abordar-lo”, presentat el passat dijous dia 3 de novembre per Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola, i Thomas Ubrich, membre de l’equip tècnic de la Fundació FOESSA.

Per arribar a aquesta conclusió, l’estudi proposa la construcció del pressupost de referència per a unes condicions de vida dignes (PRCVD). És un sistema de mesurament complementari, que permet abordar la pobresa no només a partir dels ingressos disponibles, sinó que els associa a les necessitats bàsiques de les llars.

“El PRCVD estableix el pressupost mínim que necessita una família per viure amb dignitat en un context concret. La intenció és adaptar aquest pressupost a les característiques específiques de cada tipus de llar, de manera que la pobresa no es defineixi de manera abstracta, atenent únicament els ingressos, sinó d’una manera concreta, en relació amb les necessitats de les llars”, va precisar Ubrich.

Aquest indicador -sobre el qual la UE també està treballant amb l’objectiu de definir una metodologia comuna de mesurament als estats membres- contempla no només l’accés als aliments, sinó també altres béns necessaris com ara l’habitatge, el seu equipament o subministraments ( energia o internet). A més, te en compte l’accés a drets com l’educació, l’oci, les despeses sanitàries o l’atenció a les situacions de dependència. En resum, el pressupost resultant és la suma de vuit partides de despeses necessàries perquè qualsevol llar pugui viure en condicions de vida dignes.

A partir d´aquesta aproximació a les necessitats reals de les llars, l´estudi adverteix que el 31,5% de les llars a Espanya (sis milions de famílies) tenen uns ingressos molt per sota del que necessitarien per viure en condicions de vida dignes – és a dir, que viuen amb ingressos inferiors al 85% del seu pressupost de referència-. Aquest percentatge és superior a la taxa de pobresa relativa (20,7%) i la taxa AROPE (25,3%), calculades per l’INE per a l’any 2019.

Menors a càrrec i lloc de residència

La metodologia assenyala com a asfixiant la realitat de les llars que tenen menys del 85% del pressupost de referència. Es tracta de llars amb greus dificultats, el pressupost de les quals varia molt sensiblement segons la presència de menors i adolescents a la llar, així com per la ciutat de residència. Així, en el cas d’una llar unipersonal a Barcelona, suposa viure amb menys de 1.400 euros mensuals davant de gairebé 1.000 euros a la ciutat de Càceres. Per a una llar d’una parella amb dos joves més grans de 13 anys a Madrid, el 85% del pressupost de referència implica no arribar als 2.900 euros mensuals davant els 2.400 euros en el cas d’Ourense. Per a una llar monoparental amb dos nens menors de 12 anys suposa viure amb menys de 2.200 euros a Sant Sebastià i prop de 1.300 euros a Ciudad Real.

Tipus de Llar

Ciutat

PRVCD (IPC actualitzat a juny de 2022)

85% del PRVCD (IPC actualitzada ajuny de 2022)

Unipersonal

Barcelona

Càceres

1.500

1.100

1.400

1.000

Parella amb 2 fills majors de 13 anys

Madrid

Ourense

3.300

2.800

2.900

2.400

Monoparental amb 2 infants de 3 a 12 anys

Donosti

Ciudad Real

2.400

1.900

2.200

1.300

“Les llars amb greus dificultats per satisfer les necessitats bàsiques es troben, sobretot, entre les que viuen en lloguer, llars amb presència de nens i nenes en edat d’estudiar, persones amb discapacitat o situació de dependència, l’existència de deutes, la absència dingressos estables i la desocupació d’algun o tots els membres actius de la llar. És crucial, a més, considerar la bretxa de gènere i el conjunt de dificultats afegides que suporten les llars encapçalades per una dona sola amb la responsabilitat exclusiva de la criança dels nens”, va puntualitzar Ubrich.

Les partides de despeses essencials –habitatge, alimentació i transport–, que són els capítols de la despesa a què les famílies estan dedicant la major part dels seus ingressos, són precisament els que estan suportant el major increment dels preus. Així, la inflació corresponent a les despeses en habitatge i subministraments (aigua, llum, gas) arribava al juny del 2022 al 19%, igual que la partida de transport. Per part seva, el creixement dels preus de l’alimentació superava el 13%.

Més de 80 de cada 100 euros

La inflació constant dels últims mesos i la seva incidència acusada en aquests tres grups de despeses està dibuixant un escenari especialment preocupant per a les famílies amb menys recursos.

Si abans de la crisi de la inflació, les llars amb ingressos inferiors a 1.500 euros mensuals destinaven a aquestes tres partides 61 euros de cada cent euros que ingressaven, en acabar l’any estaran dedicant-ne 80 de cada cent. Les famílies en pitjor situació -amb ingressos menors de 1.000 euros- que abans de la crisi es veien obligats a dedicar gairebé el 70% d’aquesta quantitat exclusivament a vivenda i l’alimentació, en acabar l’any superaran els 80 euros de cada 100.

“La incertesa generada per la guerra a Ucraïna, l’evolució dels costos energètics i les xifres d’inflació observades els darrers mesos han incrementat encara més el risc d’enquistament o cronificació d’aquestes situacions d’exclusió social”, va advertir la secretària general de Càritas Espanyola.

Estratègies de les famílies més vulnerables per sobreviure

Igual que en els primers anys de la Gran Recessió i la crisi econòmica associada a la Covid-19, les famílies, el matalàs de les quals és petit o inexistent tracten d’afrontar la falta o la pèrdua de capacitat econòmica de la llar a través de diverses estratègies per esquivar les dificultats econòmiques.

Set de cada deu llars vulnerables han renunciat o han reduït les despeses en roba i calçat i gairebé la meitat han retallat el pressupost familiar en alimentació (3 milions de llars), fins al punt que una quarta part no pot portar la dieta especial que necessita per qüestions mèdiques o que el 18% de llars amb nens ha deixat d’usar el menjador escolar per no poder costejar-lo (gairebé mig milió de llars amb nens a càrrec).

La llum o el gas són despeses ineludibles, sobretot si la llar integra menors d’edat o persones dependents. Tot i això, sis de cada deu llars han reduït el consum d’electricitat, aigua o calefacció, i un 22% ha demanat ajudes per pagar els seus subministraments.

Tot i els riscos evidents per a la salut, una tercera part de les llars amb greus dificultats, va renunciar a tenir un accessori sociosanitari que necessitava (pròtesis, ulleres, audiòfons), i el 14% va deixar de comprar algun medicament per qüestions econòmiques.

“És inqüestionable que aquestes estratègies no són innòcues a la vida de les persones i famílies que les han d’activar. No són decisions, sinó imposicions marcades per la privació, estratègies de supervivència amb conseqüències negatives directes”, va indicar Ubrich.

Algunes propostes

La crisi del Covid-19 va deixar una empremta profunda que ara es veu agreujada per l’escalada de la inflació. “Tenim una nova oportunitat d’actuar amb mesures urgents sobre les conseqüències, però també sobre les causes estructurals d’una realitat que sempre perjudica amb més força els mateixos. De nou des de FOESSA i Càritas apel·lem a una major justícia social i a treballar pel bé comú començant pels sectors més vulnerables de la societat”, va subratllar la secretària general.

Davant d’aquesta situació, Càritas Espanyola considera necessari que les polítiques públiques abordin la pobresa i la desigualtat des d’una doble perspectiva: rescatant les famílies que estan patint més, però també perfeccionant el sistema de protecció social a llarg termini.

“Sembla clar que les polítiques socials han de complementar els ingressos de les llars quan no són suficients, facilitar l’accés a llocs de treball estables i de qualitat de manera que s’eviti la precarietat laboral, i promoure l’accés a un habitatge digne i adequat, mitjançant una política pública d’habitatge. També les polítiques d’inversió en sanitat, educació i atenció a la dependència resulten fonamentals perquè les llars en situació de carència no es vegin en un parany de pobresa on les estratègies que es veuen obligades a implementar a curt termini limiten la seva capacitat de sortir de la pobresa a mitjà i llarg termini”, va apuntar Ubrich.

Descarrega l’Informe analisis y perspectivas 2022

Compartir
Fes un donatiu Fer-me soci
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
On vols destinar la teva aportació?
Acció social Càritas
Campanya Jo com tu
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa
X