Quan el futur no es veu clar

Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat fa públiques les dades de la memòria 2021. El nombre de persones ateses augmenta un 13% respecte el 2019.

mare i fill

Un any més, al voltant de Corpus, Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat fa pública la seva memòria social 2021, que recull l’acció de Càritas a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf i part de l’Anoia. Un any condicionat per les diverses conseqüències provocades per la situació de post pandèmia, i que ens fa evident que aquelles persones que més han patit les conseqüències d’aquesta crisi, són precisament les persones que ja tenien una situació de major fragilitat.

El 2021, des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat s’ha donat suport a 15.814 persones, que corresponen a 6.246 llars. Hi hagut un lògic descens respecte el 2020, després d’haver superat els moments més durs de la pandèmia, tot i així es constata que se segueix molt per sobre de les xifres prèvies a la crisi de la covid, un 13% més de persones ateses respecte el 2019. Hem pogut confirmar també, que es manté aquesta tendència dels darrers anys d’augment de les bretxes de gènere i de nacionalitat d’origen. Les dones, especialment les que estan soles i amb fills, i les persones d’origen extracomunitari, disposen de menys oportunitats i es troben en una situació de major fragilitat.

Aquesta tendència la observem també en el darrer Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, elaborat per la fundació FOESSA de Càritas i presentat aquest mateix any. Un augment sense precedents de l’exclusió social a Catalunya, 1 de cada 3 persones, prop de 2.260.000 persones estan en aquesta situació i d’aquestes 1,3 milions en exclusió social severa. Aquest context no ha fet res més que engrandir la bretxa de la desigualtat a la nostra societat, fent que les perspectives de futur per a prop del 29% de la nostra societat no es puguin veure gens clares.

És evident que la crisi de la COVID ha alterat les vides i la situació de moltes persones, però gran part d’aquestes ja partien d’una situació de molta fragilitat per causes que ja existien abans de la pandèmia, i que s’han vist agreujades per aquesta darrera crisi.

La inestabilitat laboral greu

Ha afectat a prop de 400.000 llars a Catalunya, és una de les principals causes de la pobresa econòmica. La parcialitat i la temporalitat dels contractes laborals, impedeix a les persones poder desenvolupar un projecte vital estable i genera la incertesa de saber si podran o no cobrir les necessitats més bàsiques.

Habitatge

És un altre dels principals factors d’exclusió. L’augment de la precarietat laboral genera una reducció dels recursos de les famílies, que sumada a una manca de polítiques decidides a posar fre a la problemàtica de l’habitatge, ens porta a una realitat en que a Catalunya més de 900.000 persones pateixen inseguretat a l’habitatge i més de 1,3 milions viuen en un habitatge inadequat. Parlem de famílies amb infants que viuen amb la por constant de ser expulsats de l’habitatge o que viuen en llars sense les condicions bàsiques.

Bretxa Digital

A totes aquestes situacions o factors que generen exclusió, hem d’afegir-hi el que s’ha anomenat la Bretxa Digital. L’acceleració d’aquest procés de digitalització que ha suposat la pandèmia, ha generat que prop d’1 milió de llars a Catalunya es trobin en situació d’apagada digital, és a dir que tenen una manca o bé d’aparells adients per a poder-se desenvolupar en el món digital, o bé no disposen de connexions il·limitades o de les competències necessàries. Això suposa una pèrdua d’oportunitats, tan d’accedir a prestacions o ajudes socials, a formació o a oportunitats laborals.

Un sistema de protecció que no protegeix

Davant d’aquest escenari creixent d’exclusió social, hi hem d’afegir un sistema de protecció social que no protegeix. L’Ingrés mínim vital (IMV) i la Renda garantida de ciutadania (RGC) només està arribant al 13% i al 28% respectivament, de les persones en situació de pobresa severa. Aquestes prestacions que es van dissenyar com a la darrera xarxa de protecció per a les persones, encara no està arribant de manera eficient a aquells que més ho necessiten.

Cal reclamar a les administracions unes polítiques decidides que posin els drets i la dignitat de les persones en el centre, cal abordar les problemàtiques de l’habitatge, de la precarietat laboral i augmentar la cobertura de les rendes bàsiques. Cal protegir les persones de les situacions que generen vulnerabilitat i exclusió social.

La realitat actual ens pot aclaparar o paralitzar, però no podem perdre l’esperança en la nostra capacitat de transformació com a comunitat. Hem de ser conscients de les nostres fragilitats, però també de les nostres potencialitats i de la força de la comunitat per cuidar-nos i sobreposar-nos a les adversitats. Un dels aprenentatges que ens ha deixat aquesta pandèmia, és que vam emmalaltir junts, però també que ens en vam sortir junts.

Creiem fermament que ens cal caminar plegats cap a una societat regida per polítiques basades en el Bé Comú i que preservin el drets i el benestar de les persones.

Gràcies a la tasca de les 939 persones voluntàries de les diferents Càritas parroquials i interparroquials, a donants, socis i col·laboradors, Càritas continua ajudant a les persones en situació de pobresa i lluitant per la seva dignitat i els seus drets.

Compartir
Fes un donatiu Fer-me soci
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
On vols destinar la teva aportació?
Acció social Càritas
Campanya Jo com tu
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa
X