El documental “13 veus. Una realitat” dona veu a persones en situació de sensellarisme i reclama mesures urgents per garantir el dret a l’habitatge.
Més d’un centenar de persones es van aplegar al Fòrum Berger Balaguer de la Fundació Pinnae per assistir a la projecció del documental 13 veus. Una realitat: el sensellarisme, impulsat pels voluntaris joves de Càritas Catalunya.
L’acte, celebrat el 7 de maig, va comptar amb la presència del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Fra Xabier Gómez, així com representants institucionals com el regidor de Drets Socials de Vilafranca, Ramon Zaballa, i el president i director de la Fundació Pinnae, Martí Soler i Joan Melero. També hi van assistir entitats socials i voluntariat.
Donar veu a realitats invisibilitzades
Joan Melero, en nom de la Fundació Pinnae, va obrir l’acte destacant la importància de visibilitzar el sensellarisme. A continuació, Ramon Carbonell, director de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, va donar la benvinguda a tots els assistents i va agrair especialment la col·laboració de la Fundació Pinnae i la presència dels protagonistes del documental, que amb el seu testimoni donen sentit a l’acte. Va destacar l’origen del projecte “13 veus”, sorgit del grup Càritas Jove, una iniciativa nascuda durant la pandèmia amb joves voluntaris de diverses diòcesis de Catalunya, compromesos amb la sensibilització i la denúncia de situacions d’exclusió social.
El director va explicar les dues principals línies d’actuació de Càritas davant el sensellarisme: d’una banda, la resposta directa a les necessitats d’habitatge, amb 62 recursos actius que acullen diàriament unes 250 persones; i de l’altra, la incidència política, amb la promoció de la Proposició de Llei per a l’eradicació del sensellarisme, impulsada per cinc entitats socials amb suport acadèmic. Una proposta legislativa pensada per garantir drets i donar una resposta estructural i estable al sensellarisme crònic. Tot i que la llei està aturada, Càritas manté el compromís de continuar treballant perquè es reactivi i esdevingui una eina real de transformació social.
Un projecte amb mirada jove i esperançadora
El documental, de 47 minuts de durada, recull 13 testimonis reals de persones que viuen o han viscut situacions de sensellarisme. Segueix el model ETHOS, que classifica les diferents formes d’exclusió residencial, i ha estat elaborat amb la participació de les deu Càritas diocesanes de Catalunya.
Sergi Anson, voluntari jove, va explicar que amb aquest projecte volien trencar estereotips i fer visible la diversitat de situacions que s’amaguen darrere el concepte de “no tenir llar”:
“Amb aquest documental volem transmetre empatia, però també esperança”.
Taula rodona: testimonis i compromís institucional
Després de la projecció, dues persones en situació de sensellarisme van compartir el seu testimoni en una taula d’experiències. Les seves paraules van mostrar l’impacte humà, social i emocional de no tenir una llar digna.
La Roser Vilaró, responsable del programa de Sensellar i Habitatge Social de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, va denunciar la insuficiència del parc d’habitatge social a Catalunya, que no arriba al 2% del total, molt per sota de la mitjana europea. Va remarcar la necessitat d’impulsar polítiques públiques valentes que garanteixin aquest dret.
Ramon Zaballa, regidor de Drets Socials, va coincidir en la diagnosi i va expressar el compromís del consistori per ampliar l’oferta d’habitatge social.
Cloenda del bisbe Xabier Gómez: les persones al centre
El bisbe Xabier Gómez en la clausura de l’acte, va fer una crida a desencallar la Proposició de Llei per erradicar el sensellarisme, actualment aturada, i impulsada per Càritas Catalunya i altres entitats socials. Va recordar que una llar és molt més que un sostre i va defensar un model d’atenció integral, centrat en les persones i basat en l’empatia, l’esperança i el treball en xarxa per evitar cronificar situacions de vulnerabilitat.
