fbpx

Aferrats a l’esperança

En aquest context de fragilitat per a moltes persones que estan patint les conseqüències de la Crisi de la COVID, aferrar-se a l’esperança d’un futur millor, és l’única manera d’afrontar aquestes circumstàncies.

Tres joves a la cuina d'un pis compartit de Càritas

Aferrats a l’esperança, Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat fa pública la seva memòria social 2020, que recull l’acció de Càritas a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf i part de l’Anoia. Un any marcat per la situació viscuda a causa de la crisi de la COVID-19, i que després de més d’un any de pandèmia ens permet fer balanç de com ha afectat aquesta realitat a les persones que s’han apropat a Càritas el 2020.

En la memòria del 2019 fèiem evident que la situació creada per la COVID-19 feia ploure sobre mullat per a moltes persones que encara no s’havien pogut recuperar de l’anterior crisi que havia durat fins al 2013. En el darrer informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, ja podíem observar que el 2018 prop de 1,5 milions de persones es trobaven en situació d’exclusió a Catalunya.

Un terra ja de per si mullat perquè ens trobàvem amb una societat polaritzada a dues velocitats ben diferents, els que ja havien aconseguit superar la situació de crisi iniciada el 2007 i aquells que havien quedat en una situació de fragilitat i al llindar de l’exclusió. És aquest col·lectiu el que ens havia anat preocupant a Càritas en aquests darrers anys, perquè després d’aquest període havien esgotat tota la xarxa de suport i la precarietat laboral i l’elevat preu de l’habitatge no permetia que poguessin millorar la seva situació, l’ascensor social havia deixat de funcionar.

En aquest context de fragilitat manifesta per a més d’un 19% de la població catalana que es trobava en situació d’exclusió, va arribar la crisi de la COVID-19; una situació les conseqüències de la qual han patit especialment aquestes persones que ja partien d’una realitat molt precària.

Càritas no tanca

Tot i el llarg període de confinament necessari, que va exigir que aquelles persones voluntàries que pertanyien a la franja de població de més risc haguessin de quedar-se a casa, Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat no va aturar la seva activitat. Es van adaptar tots aquells serveis que ho permetien, per a poder continuar donant suport a les persones en un moment en què ho necessitaven més que mai.
Hem pogut observar un augment considerable de les persones ateses durant aquest 2020. Ha estat així tot i l’aturada temporal d’alguns serveis durant el confinament i de la necessitat d’adoptar mesures de seguretat i garantir distància en els espais, a la reducció grups i de persones voluntàries pertanyents als col·lectius de més risc. Càritas Diocesana de Sant Feliu ha acompanyat més de 18.400 persones, que corresponen a 7.118 llars, un augment del 32% respecte del 2019.

Plou sobre mullat

De les persones beneficiades per la nostra acció el 2020, prop del 30% era la primera vegada que acudien a Càritas. Aquest nombre coincideix pràcticament amb l’augment de persones ateses i, per tant, podem constatar que la crisi de la COVID també ha tingut impacte en un nombre important de llars que fins ara no havien necessitat el suport de les entitats socials.

En l’estudi realitzat sobre l’impacte de la COVID en les persones ateses per Càritas a Catalunya, podem observar que el principal efecte d’aquesta situació ha estat la caiguda de l’ocupació i, per tant, també dels ingressos de les llars. Aquesta situació ha tingut un impacte directe en la situació econòmica de les llars, 1 de cada 5 no disposen de cap mena d’ingrés, això suposa un augment del 138% respecte la situació d’abans de la pandèmia. La manca d’ingressos ha fet que prop del 50% de les persones ateses no disposin de recursos suficients per fer front a les despeses de l’habitatge, subministraments, lloguer, hipoteca, etc.

Un altre impacte en les condicions de vida ha estat la impossibilitat de poder mantenir una alimentació adequada durant tot aquest període, prop del 50% de les persones. Per altra banda, un 33% no han pogut pagar les despeses generades per tractaments mèdics i els han hagut d’abandonar.

Des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat es va augmentar el 2020, fins un 16% el pressupost destinat a la cobertura de necessitats bàsiques.

La bretxa digital

Ens trobem que el 54% de les llars que hem atès el 2020 es troben en situació d’apagada digital, i tot i que aquesta situació s’ha anat revertint el 2021, segueix sent preocupant el 39% de les persones que manifesten no disposar de les habilitats bàsiques per a poder fer tràmits en línia. Això és un gran escull que impedeix l’accés a drets tan bàsics com l’educació, el treball o l’accés a la cobertura de necessitats bàsiques.

Col·lectius en situació de major vulnerabilitat

Aquesta circumstància no ha impactat en els diferents col·lectius de la mateixa manera, és el cas de les famílies monoparentals. El fet de tenir menors a càrrec dificulta més aquesta situació i en el cas de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat suposen un 69% de les llars ateses.

La situació administrativa irregular és l’altra gran dificultat que es troben les persones migrants, no disposar de permís de treball les aboca a la precarietat laboral i a l’exclusió.

Tenim unes polítiques migratòries, que no tenen en compte la realitat de les persones i que converteixen el procés de regularització en una cursa d’obstacles i en la vulneració constant dels seus drets.

Aferrats a l’esperança

Totes aquestes adversitats viscudes per les persones que hem acompanyat des de Càritas, provoquen un estat d’angoixa, por i un sentiment d’incertesa que també ha calgut gestionar; de fet, 1 de cada 2 persones afirmen que la seva situació de salut en l’aspecte psicosocial ha empitjorat des de l’inici de la pandèmia. Per aquest motiu des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat s’ha vist necessari ampliar el servei d’acompanyament psicològic per ajudar les persones a poder gestionar les emocions viscudes per aquesta realitat.

S’és conscient des de Càritas, però també les persones que acompanyem, que les conseqüències d’aquesta realitat perduraran encara uns anys. Afrontar aquesta situació amb l’esperança que un futur millor serà possible és sovint l’únic recurs per a aquestes persones. Aferrar-se a l’esperança és el que els permet continuar tirant endavant, superar les adversitats viscudes i esperar noves oportunitats que els permetin sortir d’aquesta circumstància.

Gràcies a la tasca de les 999 persones voluntàries de les diferents Càritas parroquials i interparroquials, donants, socis i col·laboradors, Càritas continua ajudant a les persones en situació de pobresa i lluitant per la seva dignitat i els seus drets.

 

Descarrega la memòria en PDF

Compartir
Fes un donatiu Make a member
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa
X