fbpx

Quan plou sobre mullat, memòria social 2019

Si la situació de moltes llars era ja de gran fragilitat, aquesta crisi de la COVID-19 ha empitjorat més aquesta realitat.

 

Tornar a la normalitat?

En els darrers anys des de Càritas Diocesana hem estat utilitzant diverses frases fetes, per alertar-nos a tots de la preocupant situació en què havien quedat un bon nombre de persones com a conseqüència de l’anterior crisi econòmica i social. Parlàvem de la fragilitat, de les ferides que no cicatritzen…  Malauradament, i utilitzant també una frase feta, aquesta pandèmia de la COVID-19 ha fet que per a totes aquestes persones plogui sobre mullat.

El 2019, la Fundació FOESSA,  de la qual Càritas forma part, presentava el seu informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya. Parlava d’una societat polaritzada, en què 1 de cada 5 persones es trobava en situació d’exclusió, un 19,3% de la població catalana; una desigualtat molt accentuada, donat que del total de la població en situació d’exclusió, prop de la meitat estava en una situació d’exclusió severa.

Durant el 2019 des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat es va intervenir en més de 5.000 llars de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf i part de l’Anoia. Són dades molt similars a les del 2018, fet que constata aquesta realitat de què es va advertint en els darrers anys: una societat amb dues velocitats, en què el gruix més important ha anat recuperant-se de la crisi que es va iniciar el 2007, però també una societat en què una part important de les persones havien quedat en una situació de gran fragilitat i havien esgotat tots els recursos, tant materials com relacionals, que els podien fer de xarxa de seguretat. Per tant, aquest 2019 s’ha observat la tendència dels darrers anys, en què les llars i les persones ateses han requerit intervencions més intenses i prolongades en el temps.

La precarietat laboral i l’elevat preu de l’habitatge segueixen sent els principals esculls amb què es troben les persones i les famílies que s’apropen a Càritas. Les despeses per poder accedir a una habitatge, que sovint ni tan sols compleix les condicions mínimes d’habitabilitat, obliguen les famílies a reduir les despeses en elements tan bàsics com els subministraments, l’alimentació o els medicaments. En els darrers anys hem estat parlant dels treballadors pobres, donat que un altre dels factors determinants que generen exclusió és la precarietat laboral. De les persones ateses per Càritas el 2019,  1 de cada 3 persones estava en situació d’atur i, més preocupant encara, 1 de cada 10 persones ha necessitat suport de Càritas malgrat estar treballant.

Aquestes dificultats tenen una major incidència en aquelles llars on hi ha menors a càrrec, un 67% del total de llars ateses per Càritas Diocesana al llarg del 2019. Aquesta situació impedeix als infants d’aquestes famílies poder gaudir de les mateixes oportunitats que la resta, i els deixa en una situació de risc elevat de transmissió intergeneracional d’aquesta situació de vulnerabilitat.

A totes aquestes vulneracions flagrants de drets, cal afegir-ne d’altres, com aquesta tendència que es va confirmant de feminització de la pobresa, o la vulneració dels drets de les persones immigrants, amb realitats com les dificultats per empadronar-se o per regularitzar la seva situació i que els priva l’accés a drets bàsics.

Infant dibuixant

COVID-19

Ens trobàvem, per tant, davant d’un terra ja prou mullat, i de sobte han arribat noves pluges. Les conseqüències d’aquesta crisi sanitària que ha suposat la COVID-19 novament tindran una major incidència en tot aquest gruix de la població que ja estava vivint en una situació de gran fragilitat.

En aquest temps que portem des que va esclatar la crisi del coronavirus, des de Càritas Diocesana hem vist com les demandes d’ajuda es multiplicaven per tres. A part de les persones a les quals ja s’estava acompanyant, s’ha intervingut en 500 llars noves, que no havien estat ateses mai abans per Càritas.

En una enquesta que des de Càritas espanyola s’ha realitzat a persones que havien estat ateses per Càritas, per copsar l’impacte d’aquesta situació generada per la COVID-19, s’han pogut observar ja algunes de les primeres conseqüències:  3 de cada 10 llars no disposen de cap mena d’ingrés en aquest moment, i de les que encara han mantingut ingressos, els han vist reduïts en un 33%.

Aquest descens dels ingressos impossibilita fer front a les despeses més bàsiques per a la subsistència, com són l’alimentació, l’habitatge, les medicines… Des de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat s’ha hagut d’augmentar, fins al moment, un 35% el pressupost destinat a la cobertura de necessitats bàsiques. S’ha intentat donar una primera resposta a aquesta situació mitjançant els serveis d’entrega d’aliments de les diferents Càritas parroquials, les targetes moneder, a través d’ajudes econòmiques, les acollides amb mitjans no presencials… I és que plou sobre mullat.

La mateixa enquesta constata que un 24% de les famílies ateses per Càritas pot veure’s obligada a haver d’abandonar la seva llar per no poder-ne assumir el cost. Garantir l’accés a un habitatge digne és una de les propostes de Càritas per fer front a la situació d’exclusió de les persones. Durant aquest període de confinament, el centre d’Acollida Abraham per  a homes sense llar ha augmentat la seva atenció a 24 hores al dia i s’ha treballat per obrir un nou pis compartit a la diòcesi. Tot i així, des de les administracions públiques cal fer un plantejament que vagi més enllà i que garanteixi i protegeixi l’accés a un habitatge a totes aquestes persones en situació de més vulnerabilitat.

Aquesta desigualtat latent, que s’havia anat observant els darrers anys, s’ha fet més evident encara amb la bretxa digital. La situació actual ha obligat les nenes i nens a seguir el seu aprenentatge de manera digital, però no sempre això ha sigut possible i ha evidenciat les desigualtats en les oportunitats. Al voltant d’un 14% de les llars dels infants atesos per Càritas no tenen connexió a internet i gairebé el 50% no disposa dels dispositius necessaris per poder realitzar aquestes tasques. Per tant, lluitar contra la bretxa digital existent ha estat una altra de les prioritats de Càritas Diocesana en aquest darrer període de crisi.

Ens trobem davant un futur ple d’incerteses encara, i amb dificultats per poder predir l’abast de les conseqüències d’aquesta crisi.  Som conscients que caldrà lluitar contra la por i acompanyar les persones en l’aspecte emocional, per aquest motiu s’ha posat en marxa aquest nou servei a Càritas Diocesana.

L’aprovació del nou ingrés mínim vital és una gran notícia per garantir l’accés a drets bàsics com l’habitatge o l’alimentació. Tot i així, encara deixa persones al marge, com les que es troben en situació irregular, o els menors que han migrat sols i es veuen obligats a abandonar els centres als divuit anys. L’objectiu per sortir d’aquesta situació no pot ser tornar a la normalitat, ni tan sols a una nova normalitat de què tant es parla. No podem considerar una societat tan desigual, en què es vulneren drets bàsics de tantes persones, com una situació normal. Ens cal caminar cap a un escenari en què els drets estiguin garantits i tothom pugui gaudir de les mateixes oportunitats, i deixar de banda l’individualisme, perquè aquesta crisi també ha fet evident que només ens en sortirem des de la comunitat.

 

Compartir
Fes un donatiu Make a member
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa
X