fbpx

Dia per a l’Eradicació de la Violència contra la Dona, 25 de novembre

Càritas denuncia les estructures de desigualtat i injustícia social que alimenten la violència contra les dones

Dona Participant de Càritas

La violència masclista és la màxima expressió d’un sistema estructural de desigualtat i injustícia social, i una violació greu dels drets humans de les dones. Per això, en el marc de la celebració del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència contra la Dona, Càritas posa el focus en la necessitat de continuar visibilitzant les violències contra les dones existents a la nostra societat i reclama mesures concretes que garanteixin la protecció i els drets de les víctimes.

Rostres darrere de les xifres

Segons l’Organització Mundial de la Salut i les ONU Dones, un terç de les dones del planeta és víctima de violència física o sexual, generalment des que és molt jove. En un informe realitzat per les dues agències de les Nacions Unides s’especifica que 736 milions de dones (és a dir, una de cada tres) pateixen violència física o sexual infligida per un company íntim o agressions sexuals perpetrades per altres persones. Però el més alarmant és que les dades no han retrocedit en els darrers 10 anys; i, encara més, s’han agreujat a causa de la pandèmia.

Pel que fa a Espanya, el nombre de víctimes mortals el 2020 va ser de 45, fet que va deixar en estat d’orfandat 26 menors. Des de començament del 2021, ja són 37 les dones assassinades i 24 els menors orfes.

Aquestes dades no són alienes a Càritas, que, a través dels seus recursos i projectes a tot el territori nacional, és testimoni directe d’aquestes violències. Segons les darreres dades, Càritas va acompanyar a tot Espanya un total de 9.560 dones en situació d’exclusió social a través de diferents programes d’acompanyament. Pel que fa específicament a dones víctimes de violència, Càritas desenvolupa actualment 28 projectes d’acompanyament, a través dels quals s’atenen 4.115 dones (dades del 2020), de les quals 3.402 són dones en contextos de prostitució, la majoria víctimes dexplotació sexual. De manera concreta, a 275 dones acompanyades s’han detectat indicis de tràfic de persones.

Darrere les xifres hi ha les històries personals de les dones i dels seus fills i filles que pateixen les conseqüències de tanta violència: aïllament i solitud, por, problemes de salut física i mental, deteriorament de l’autoestima i frustració, manca de xarxa de suport , ruptura amb la família, amb el treball, amb la pròpia cultura i amb la societat, desprotecció, risc, desconfiança i confusió, addiccions, o revictimització pel propi sistema, entre d’altres.

Càritas, al costat de les dones en situació d’exclusió social

Les violències contra les dones tenen diferents manifestacions, des de feminicidis, prostitució, explotació sexual i tracta amb finalitats d’explotació sexual a violència intrafamiliar, matrimonis forçats o violència sexual, entre d’altres, sense oblidar qüestions arrelades a la nostra cultura social, com són els anomenats “ micromasclismes”.

La presència de Càritas en aquest àmbit de greu exclusió social és una aposta significativa dins de les seves actuacions socials, tant en les accions directes d’intervenció amb les dones com en aquelles orientades a augmentar la presa de consciència i coresponsabilitat en l’àmbit personal, comunitari i polític.

La violència masclista té un impacte més gran en les dones en situació de pobresa i exclusió social. Tot i els avenços socials en la protecció dels drets de les dones, la realitat social ens parla d’una profunda manca d’oportunitats per a aquelles que viuen a les zones més empobrides, als territoris més marginals. És en aquests entorns on es concentra l’opció preferent de Càritas, amb el focus posat en l’acompanyament a dones que es troben en context de prostitució, possibles víctimes d’explotació sexual i de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual, i víctimes de violència i dolents tractes al si de la parella, i dones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.

Durant els processos d’acompanyament, el 2021 Càritas ha detectat aquestes situacions:

  • Greus dificultats econòmiques de les dones, unides a una escassa formació a lhora daccedir al mercat laboral. La situació administrativa irregular en què es troben una gran majoria impedeix, a més, la participació en processos oficials d’educació o formació, fins i tot a cursos o tallers de qualificació que podrien millor les seves oportunitats d’aconseguir una ocupació.
  • Dificultat en habilitats socials i baixa autoestima, unida a situacions d’aïllament i pèrdua de ritme social.
  • Sobrecàrrega a la responsabilitat de les unitats familiars.
  • Agreujament dels problemes de salut tant física, producte dels mals hàbits de son i alimentació, com psicològica, derivada de les circumstàncies personals, de la incomprensió de les mateixes i dels seus propis processos vitals.
  • Persones sense llar, per la dificultat d’accedir a un habitatge de lloguer o propi, i l’obligació de residir a clubs i pisos dedicats a l’exercici de prostitució.
  • Retrocés en els processos de recuperació de les víctimes de violència de gènere.
  • Bretxa digital. Manca d’accés a mitjans digitals o al seu maneig, ia internet, cosa que dificulta l’accés a la informació i l’acompanyament als menors a càrrec seu.

Totes aquestes situacions necessiten una resposta integral. Per això, el model d’intervenció de Càritas se centra en l’acompanyament individualitzat, adaptant la intervenció i l’itinerari a cadascuna de les dones per impulsar un marc d’ajuda proper i intensiu que situï la persona al centre del procés per ser motor del seu propi desenvolupament i aconsegueixi anar superant les seves mancances i fomentar-ne les potencialitats. La transversalitat de gènere, lenfocament de drets humans o la interculturalitat són distintius daquest model dacció.

Compromís social i polític

En aquesta commemoració, Càritas s’uneix a la crida del Papa Francesc a la V Jornada Mundial dels Pobres, on, en el seu missatge assenyala com “davant els esdeveniments quotidians de violència contra les dones, no es pot deixar de condemnar aquesta barbàrie que fa del món de les dones un escenari d’autèntica pobresa”.

Urgeix, per això, que les administracions públiques, els responsables polítics, els agents econòmics i socials, la comunitat cristiana i la societat en conjunt prenguin consciència d’aquesta xacra social. Cal abordar les violències masclistes des de l’esfera pública i promoure una educació en igualtat que elimini la transmissió intergeneracional de la desigualtat de gènere latent a la nostra societat. Per això, s’han d’enfortir les polítiques públiques destinades no només a l’atenció i la protecció de les víctimes, sinó a la prevenció i eradicació de la violència de gènere.

Compartir
Fes un donatiu Make a member
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa
X