fbpx

Pas enrere en la protecció de les les persones migrants i refugiades

La Gran Sala del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha desestimat la demanda d’N.D i N.T contra Espanya, en un canvi de criteri respecte a la primera sentència d’octubre de 2017.

Imatge d'una tanca

Aquesta sentència suposa un pas enrere en la protecció de les persones migrants i refugiades. És una decepció per a les entitats de la societat civil que defensen les garanties dels drets humans en els procediments de control de fronteres.

La Gran Sala el Tribunal europeu dels drets humans (TEDH) ha desestimat la demanda de N.D. i N.T. (Recursos 8675/15 i 8697/15) contra el Regne d’Espanya. Des de la Xarxa Migrants amb Drets (integrada entre d’altres per Càritas) s’assenyala que la sentència és un pas enrere per a les persones migrants i refugiades, així com per a les entitats de la societat civil que defensen les garanties dels drets humans en els procediments de control de fronteres.

La sentència conté elements doctrinals molt importants.

  • En primer lloc, deslegitima el concepte operatiu de frontera que utilitza el Ministeri de l’Interior. La sentència reconeix que els demandants havien entrat en territori espanyol i que estaven sota la jurisdicció espanyola. Se’ls havia d’aplicar l’ordenament jurídic del nostre país i el de la Unió Europea, també pel que fa als seus drets humans. Així, i amb caràcter general, les autoritats espanyoles no poden pretendre que els que han saltat la tanca sense passar la línia de contenció de les forces i cossos de seguretat de l’Estat no hagin entrat a Espanya. I no hi pot haver una norma que reguli el rebuig en frontera sobre aquesta pressuposició.
  • En segon lloc, el TEDH reconeix que tot procediment d’expulsió, devolució, inadmissió d’entrada o rebuig en frontera ha de respectar unes garanties mínimes. Identificar la persona, conèixer les seves circumstàncies personals, i donar-li la possibilitat de sol·licitar protecció i de recórrer la decisió d’extradició forçosa del territori. Posar a la seva disposició advocats i intérprets. Quan es retorna, rebutja, expulsa … a diverses persones en grup, es produeix una expulsió col·lectiva, contrària a l’ordenament europeu de DDHH No hi pot haver una norma que reguli un procediment en què es desconegui el tractament personalitzat dels casos.

És cert que el TEDH admet dues excepcions a les garanties de comptar amb un procediment personalitzat: quan un individu no coopera activament en les tasques d’identificació i quan els que han travessat la frontera il·legalment s’han aprofitat de l’efecte  de la massa i de l’ús de la violència. Són casos en què després no podrien exigir l’aplicació de garanties perfectament vàlides amb caràcter general.

Devolucions sumàries o en “calent”

Finalment, hi ha un aspecte molt preocupant de la sentència. El Tribunal desestima l’al·legació que s’hagi produït una expulsió col·lectiva. Consideren que els demandants no proven la impossibilitat d’accedir a l’Oficina d’Asil i Refugi del lloc fronterer de Beni Enzar. Tampoc de sol·licitar asil a l’ambaixada d’Espanya o en algun dels consolats.

L’Església, des de la seva proximitat a les persones migrants i refugiades en els dos costats de la tanca, és testimoni de que les persones subsaharianes mai han pogut passar els llocs de control fronterer marroquins per arribar a l’Oficina d’Asil i Refugi a Beni Enzar. Les forces de seguretat marroquines els mantenen lluny de la frontera usant la força.

Cal recordar que ja el 2018 la Comissió Episcopal de Migracions demanava a el Govern que s’acabessin les devolucions sumàries de migrants en les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc.

Desconeixement de la realitat

Denunciem que en l’últim any i mig han crescut les dificultats d’accés per a persones amb perfils que abans sí podien arribar a l’OAR: sirianes, palestines i iraquians. L’accés sempre ha estat difícil per a les persones iemenites i egípcies. Només tenen accés expedit les marroquines i, usant documentació aliena, les algerianes i tunisianes.

És preocupant que la Gran Sala sostingui aquesta possibilitat, així com la sol·licitud de visats o la petició d’asils en Consolats i Ambaixades, ja que demostra un desconeixement profund de la realitat que acompanyem cada dia.

La Xarxa Migrants amb Drets seguirà compromesa en el treball directe amb les persones migrants i refugiades. Treballarà perquè les garanties legals en els procediments de frontera es compleixin i perquè aquestes vies legals assenyalades pel Tribunal d’Estrasburg siguin reals i efectives. Així mateix, confien que el Tribunal Constitucional de manera ferma i clara assenyali com a inconstitucional qualsevol pràctica que limiti aquestes garanties legals.

Compartir
Fes un donatiu Make a member
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa
X